Els incendis i els ducs

Quan es crema un bosc, garriga, màquia, etc es crema molt més del que veiem. No només l'estructura en si de l'hàbitat, també aspectes intangibles com la competència per l'espai es veuen alterats, per dir-ne algun.

La possibilitat de cria en el cas del duc europeu (Bubo bubo) és un dels factors que es veu més perjudicat en el cas d'un incendi forestal. Per exemple, en un seguiment que s'ha dut a terme al llarg de més de 20 anys, s'ha constatat que entre les darreres dades de nidificació en un espai que es va cremar aleshores i la recolonització posterior a l'incendi han hagut de passar més de 20 anys. Des de llavors no s'havia tornat a observar criant fins enguany. I no ha estat només en aquest cas concret, en localitats properes afectades per altres incendis també s'ha observat aquest lent procés de recuperació.

Bubo bubo hispanus

Si hi afegim que la zona es troba a la Catalunya seca, la recuperació de la cobertura vegetal és molt més lenta i conseqüentment el procés de recolonització en cara es veu més agreujat. Possiblement en altres racons de la Catalunya humida questa recolonització sigui més ràpida. Crec que no val la pena haver d'esperar tant de temps sense la presència d'aquests magnífics animals.

I si tenim en compte que al mateix indret s'hi ha vist àliga daurada (Aquila chrysaetos), cuabarrada (A. fasciata) o falcó pelegrí (Falco peregrinus), ja us podeu imaginar que l'afectació a nivell de comunitat faunística va molt més enllà del llistat d'espècies. Cal anar doncs molt en compte amb aquestes espècies tan sensibles a les alteracions brusques del seu hàbitat. De fet, la sensibilitat en el cas dels rapinyaires constitueix un element clau en la seva gestió i dels seus hàbitats. Al contrari del que es pugui arribar a pensar la presència de rapinyaires tan diürns com nocturns són indicadors excel·lents del bon estat de conservació d'un ecosistema.

Per tant, contribuïm a la conservació dels rapinyaires i el seu hàbitat. I recordeu que a la Mediterrània és molt fàcil que hi hagi incendis forestals als estius. Fem el possible entre tots per evitar els foc intencionats o per descuit. Una altra cosa són els d'origen natural o de gestió controlada.

Il·lustracions de mussols de l'edició de 1883 del Dr. A. E. Brehm (I) "La vida de los animales", Tomo III Aves

Us deixo un seguit de dibuixos sobre mussols de l'enciclopèdia "La vida de los animales" 2ª edició del Dr Brehm (1883). Es tracta d'un parell de llibres que trobo realment fantàstics. Llibres recentment adquirits a "Ca l'oliaire vell" a Taradell.

Molt interessant veure com s'il·lustrava fa més de cent anys les obres de caràcter científic. Per a que us feu una idea seria una obra com ara la Hª Nat. dels PPCC, però uns cent anys abans. A banda dels dibuixos els textos també són deliciosos. Ah... i la ordenació sistemàtica? Doncs res a veure amb l'actual! I sobre la nomenclatura... en alguns casos, certament, es perd el rastre!

Aquí teniu el primer, el mussol esparverenc, curiosament deu ser dels pocs que encara mantenen la mateixa nomenclatura!

Més mostres en breu

Trampeig de febrer

Breu resum del trampeig de xot (Otus scops) aquest cap de setmana a Buda, PN del Delta de l'Ebre (lluna plena):
0 captures! I 0 escoltes.

Conclusions:
1) Amb aquesta bonança ja han marxat els pocs hivernants cap a les àrees de cria?

2) els residents encara no estan actius?

3) la lluna plena de febrer constitueix una "finestra" d'individus? Marca l'inici del retorn cap a les zones de cria? (cal revisar altres trampejos de febrer per refermar "aquestes conclusions", oi Yago?)

Haurem d'esperar fins al proper trampeig de març. (aneu-vos preparant! ;-))

Agraïments:
PN Delta de l'Ebre i Yago Brugnoli

Un xot capturat a Buda... en un altra ocasió!

Voltors agost 2011

Aquestes besties són impressionants! Espectacular quan se sent el soroll del seu vol proper, no el confongueu amb el vent!

Una mica de biogeografia de mussols

Ja us avanço que la concepció "paleàrtica occidental" no es correspon gaire amb la realitat planetària (fixeu-vos que en la majoria dels casos cada espècie correspon a un gènere diferent). La informació s'ha extret a partir del llibre Owls of the World (Konig et al 2008), on s'hi descriuren 250 espècies repartides en 27 gèneres. La principal conclusió que se'n treu és que els mussols són principalment espècies equatorials o intertropicals! Quines en són les causes? Per a això és requereix un estudi molt més profund del que tracta aquesta entrada. Aquí es comenta una descripció biogeogràfica d'aquest fascinant grup d'espècies.

Primer que res per quines regions biogeogràfiques o ecozones es distribueixen principalment. Al gràfic següent s'aprecia que la major riquesa d'espècies és al Neotròpic i, a continuació, a la regió Indomalaia. En tercer lloc tant l'Afrotropical (o Etiòpica) com l'Australàsia. Cal anar en compte amb la interpretació del gràfic, hi ha espècies compartides entre diferents reialmes biogeogràfics i, per això, poden sortir nombres molt baixos, per exemple, per al Paleartic.

Ecozones amb més espècies de mussols:
En segon lloc, aquestes 4 ecozones es poden caracteritzar segons les comunitats de mussols (agafant només els gèneres més rics en espècies). Fixeu-vos en el segon gràfic (els nombres d'espècies no són iguals a l'anterior gràfic atès que ara només s'han representat els gèneres amb varietat d'espècie: Tyto, Otus, Bubo, Glaucidium, Ninox, Strix i Megascops. Tots ells amb més de 20 espècies). El patró d'abundància d'espècies (ordenats per la riquesa específica representativa de cada gènere) sol ser: xots > ducs > 3r gènere distintiu. Sembla obvi que les regions més properes hagin de presentar unes comunitats més semblants que les més allunyades, tal com passa amb la comunitat del Neotròpic respecte l'Afrotropical i la Indo-malaia. Les regions més semblants són l'Afrotropical (Otus-Bubo-Tyto) i la Indo-malaia (Otus-Bubo-Strix). La Neotropical (Megascops-Glaucidium-Strix), es diferencia a partir del segon gènere, tenint en compte que els xots renillaires americans corresponen al gènere Megascops.Tanmateix això no es compleix en el cas de la Indomalaia i la d'Australàsia, veïnes però completament diferents! La regió d'Australasia (Ninox-Tyto-Otus) és la més diferenciada de totes, segueix un patró completament diferent amb els mussols-esparvers com a més nombrosos i, a continuació, les òlibes! (...fruit del seu aïllament geològic històric?)
Al fixar-nos en com queda la distribució biogeogràfica dels gèneres, seguint el següent criteri: una major varietat específica segons l'ecozona s'interpreta com a àrea predominant per al gènere (les àrees geogràfiques són les mateixes que als gràfics anteriors, això vol dir que hi ha gèneres compartits entre regions biogeogràfiques, el que implica que el total d'espècies atribuïbles a cadascuna de les regions pugui variar de les aquí considerades). Aquí és on la concepció paleàrtica occidental queda distorsionada. S'observa el següent:

• Bubo és un gènere principalment africà, 11 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més ducs és la Indomalaia amb 7 espècies. (pot ser degut a la mida de les preses? ... en molts dels casos són petits micos, mangostes, llebres)
• Tyto és un gènere de la regió d'Australàsia, 12 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més òlibes és l'africana amb 5 espècies. 
• Otus predomina a la Indomalaia, 23 de les 50 espècies descrites. A l'Afrotropical hi ha 14 espècies i 10 a la d'Australàsia. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (arxipèlags d'illes) 
• Megascops és un gènere exclusiu del continent Americà, 23 de les 27 espècies descrites són només a la regió Neotropical. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (principalment serralada andina i centreamericana)
• Glaucidium predomina al Neotropic! (us imaginàveu el mussol menut europeu amb la neu ...i per extensió la resta també visquent en àrees molt fredes, oi? 16 de les 25 espècies descrites són exclusives de Sud-Amèrica, això si algunes s'enfilen cap als vessants andins fins als 3000m. 
• Ninox és a Australàsia on té més representació, amb 19 espècies de les 24 descrites.
• Strix on més espècies té és al Neotròpic! Amb 7 d'exclusives en aquest territori, de les 23 descrites. La Indomalaia amb 5 representants és la segona regió.

(....Una major varietat especifica està relacionada amb el lloc d'origen?)

• Taenioglaux (9 sp) es reparteix entre la regió Afrotropical i Indomalaia, Asio (7 sp) arreu excepte a l'Australasiana i bona part de la Indomalaia, Athene (6sp ) arreu excepte a la regió Australasiana i bona part de l'Afrotrpical, Aegolius (4 sp) pròpia del continent americà, 

Hi ha alguns gèneres de distribució restringida a una ecozona. Pulsatrix (4 sp) només es troba a la regió Neotropical. Ptilopsis (2 sp) és exclusiu de l'Afrotròpic. Phodilus (2 sp) és propi de la Indomalaia.

La resta de gèneres són monoespecífics i molts d'ells endèmics (Surnia, Lophostrix, Jubula, Uroglaux, Pyrroglaux, Mimizuku, Pseudoscops, Psiloscops, Gymnoglaux, Xenoglaux, Micrathene, Nesasio, Sceloglaux (†)).

El nombre d'espècies per continent (entre parèntesi la seva extensió territorial) :

Àfrica (30.221.532 km2): 57 sp
Àsia (44.579.000 km2): 78 sp
Europa (10.180.000 km2): 16 sp
Nord-Amèrica (24.709.000 km2): 49 sp
Sud-Amèrica (17.840.000 km2): 55 sp
Australàsia (9.008.458 km2): 45 sp

L'extensió continental explica per ella mateixa la biodiversitat de cada territori?

Segons aquest gràfic, bona part de la riquesa específica està força relacionada amb la superfície continental. Tot i que, en aquest sentit, un altre factor a considerar és l'aïllament biogeogràfic (les muntanyes i illes afavoreixen l'aparició de molts endemismes: el 84 % de les espècies australasianes, el 61 % de les indomalaies, el 60 % de les neotropicals i el 53% de les afrotropicals són endèmiques). Un altre aspecte a considerar, tant pel que fa a distribució com diversitat d'espècies, és la història biogeogràfica (Cracraft 2001). Respecte als països la posició geogràfica també ha d'influir en una major biodiversitat. Els països amb més espècies de mussols es troben a la franja equatorial i del Tròpic de Càncer. En el cas dels països tropicals solen estar a cavall entre dues masses continentals (països d'Amèrica Central o del sud-est asiàtic), són "països corredor" (vegeu el mapa de riquesa d'espècies per països).

Pel que fa als països, a nivell pràctic, quines implicacions té? Quins són els que hauran de treballar més i dedicar més esforços de conservació per a mantenir aquesta diversitat de mussols? Els països amb major nombre d'espècies són Indonèsia, Mèxic, Perú i Xina! Tots ells amb 30 o més espècies, destacant per sobre de tots Indonèsia amb 53 espècies! (afavorit per la multitud d'endemismes insulars). La India, l'Equador, Colòmbia, Bolívia i Brasil se situen entre les 26-29 espècies. Birmània, Argentina, Rep. Dem Congo, Tailàndia, Estats Units i Veneçuela entre les 20 i 24 espècies. I països com Canada, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria, Camerun, Gabon, República del Congo, Uganda, Kenya, Etiòpia, Rússia, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Laos, Vietnam, Malàisia i Papua-Nova Guinea entre les 15 i 19 espècies.

Riquesa d'espècies per països

El document original on s'ha elaborat aquesta informació el teniu a https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/owls-of-the-world

One of these days (part II)

Segona part sobre les revisions de caixes-niu (la de casa i altres).

El divendres (05/08) a la nit em vaig quedar a veure si hi havia entrades i sortides a la caixa (segons els càlculs ja haurien de començar les eclosions. Des de les 22:00h fins 23:45h vaig estar mirant a veure que hi veia. Amb prismàtics costava una mica veure què hi passava, la nit era poc clara.
A les 22:20h sento com canta i veig al cap d'una estona una ombra situada a la teulada de la caixa i ràpidament surt volant. Ostres! Com a mínim continua ocupant la caixa. A veure quan serà la següent?

A les 22:35h sento com torna a cantar i, res, al cap de poc, altre cop la silueta d'un xot al damunt de la teulada de la caixa!!! ...O sigui 15 minuts entre peixement i peixement, mmm ... interessant.

La propera entrada/visita l'espero a les 22:50h però no és fins a les 22:55h que no torna ("...5 minuts de diferència, encara entren dins de la variabilitat possible entre peixements", "...va a caçar més lluny, les preses no són a prop -l'habitat no és precisament el millor per al xot- I tot el seguit de pensaments que et passen quan estàs fent aquestes observacions).

Bé, la següent tocaria a les 23:10h, 23:15h. Res, fins a les 23:20h no torna a cantar. No veig com entra o arriba, com les altres vegades. Justet tinc temps de veure'l a sobre a teulada i prou.

Aquest cop me'l miro amb un visor nocturn del Toni Canet (comprat a l'Aldi supermercats!!!!). La imatge es clara, no té augments i costa veure un xot a uns 20 m. De totes maneres, aquest cop aconsegueixo veure com entra dins la caixa, al cap d'una estona torna a sortir i torna a entrar. Finalment s'està una bona estona dalt de la caixa. Ja són les 23:40h i decideixo plegar. Quan surto del jardí miro cap amunt i veig al xot encara a dalt de la caixa.

Com us podeu imaginar aquella nit vaig dormir plàcidament amb la sensació que el xot havia pogut covar i ara ja havien nascut els polls. Estava la mar de content. Ara només calia esperar el diumenge a la tarda.

Diumenge per la tarda anem amb el Jordi Pascual i família a veure algunes caixes que ens quedaven pendents de revisar. Primer revisem la 7 de Sant Jaume de Viladrover: 3 ous freds, els recollim ("...comencem bé!").

Després anem a Centelles a veure la 27, on feia aproximadament una setmana hi havia vist la femella covant. Calia veure si ja havien eclosionat o encara no. La despengem i la femella encara covava, escoltem si sentim als pollets piular però res de res. La tornem a penjar i un altre dia ja hi tornarem. I ara cap a la de casa.

Al migdia havia apujat la persiana del terrat per a que quan avui a la tarda anéssim a revisar la caixa, la femella no s'espantés i sortís de la caixa. He obert la porta del terrat, a poquet a poquet, sense fer soroll, he aguaitat i he vist entre les obertures de la caixa un bocí de cua/ala com si estigués en posició de covar, perfecte la femella és a dins! M'afanyo a tapar el forat i obro la porteta poc a poc per intentar capturar la femella. Què hi veig!? 3 ous solitaris mig calents? (covats?). Com n'arriba a ser de punyetera la suggestió,
jo ja havia anat lligant caps de trobar-hi la femella covant els pollets, fins i tot, ja me l'havia imaginada a l'interior!

Buff, de resultats ... no gaires ara quins moments més apassionats que hem viscut. En fi a la propera.

One of these days

Tot i que el títol faci referència a la cançó dels "Floyd", el contingut d'aquest post no té res a veure amb la cançó.


A casa tinc un caixa vella de xot posada a la terrassa, més que res per l'hivern si algun passeriforme s'hi vol ajocar o si refugiar-s'hi ... Vaja, que de tant en quant la vaig revisant.

"One of these days" (d'ací el títol), en concret, el 13 de juliol pel matí, quan tornava cap a casa vaig pujar per l'escala que dona directament a la terrassa on hi ha la caixa.  A l'anar a entrar cap a casa sento com si un xot cantés, fluix. Miro i no veig res. Entre mi penso, "deu ser algun estornell", però tampoc en veig cap. Al·lucinacions? Però de cop, torno a sentir-lo, i una altra vegada. Ara penso, "algú fent-me una broma???". Ostres! I si fos a dins la granja del veí? Mentre estic pensant això, continuo sentint-lo (ara ja estic segur que és un xot, el que passa és no sé on!). Faig l'acció d'entrar a casa i veig la caixa. Penso i si la veueta (si, si com el "Magnum", en aquest cas la del xot, es clar) ...I si fos dins la caixa? Entre mi torno a dir "Ca!" (ni en somnis). Mentre estic pensant això, continuo sentint aquesta "veueta" molt fluixa (tot i que encara no sé on és!). Miro la caixa i ... veig dues esferes rodones blanques (així és tal com ho he pensat de cop). Després dic, òstia! Si són dos ous de xot!!!!!!! La meva cara de perplexitat ja us la podeu imaginar. En aquestes que veig com el cant s'acosta cap a mi, i des del "forat" de l'escala "aguaita" volant el xot que anava a entrar a la caixa. Quan m'ha vist s'ha mig espantat i ha girat cua ... per tornar-hi. Aquest cop s'ha plantat en una banqueta a uns escassos 3 metres de mi!!! S'ha frenat perquè jo era massa prop de la caixa on volia entrar.
Evidentment m'he amagat cap dins de casa tant aviat com he pogut.

Fins el diumenge dia 18 no he tornat a sortir al terrat, es clar no me n'he pogut estar i he mirat dins la caixa. Hi havien 3 ous! Però l'adult no era dins, catxins! Ja us podeu imaginar les pitjors idees m'han vingut al cap. Que si "ha abandonat", "l'he molestat massa", "el soroll de pujar i baixar les persianes l'ha destorbat", en fi tot un seguit de mals auguris. Evidentment, ja no he tornar ni entrar ni sortir pel terrat i les persianes han restat completament abaixades.

El fet és que aquests dies l'he continuat sentint per la zona, els dies després de la descoberta una més que ara darrerament. Sobretot, el mascle fent reclams d'alarma quan arribava a les nits de revisar caixes. El llum obert del garatge fa una claror notòria en aquest racó i entenc que li suposés un motiu d'alerta. Això em fa tenir esperances que encara la femella hagi estat covant i no hagi abandonat.

Aquesta darrera nit, la Montse m'ha comentat que el xot ha estat cantant com un desesperat des de 2/4 de 2 de la matinada fins les aproximadament les 5 (jo no hi era i no ho he sentit). Em pregunto si avui haurà estat el dia de les eclosions (això espero!). De totes maneres, com que la prudència sempre és poca en aquests casos, no serà fins aquest diumenge que aniré a revisar-la a veure que hi ha... buff, fins diumenge! Ja us diré el què.