9/11/11

Una mica de biogeografia de mussols

Ja us avanço que la concepció "paleàrtica occidental" no es correspon gaire amb la realitat planetària (fixeu-vos que en la majoria dels casos cada espècie correspon a un gènere diferent). La informació s'ha extret a partir del llibre Owls of the World (Konig et al 2008), on s'hi descriuren 250 espècies repartides en 27 gèneres. La principal conclusió que se'n treu és que els mussols són principalment espècies equatorials o intertropicals! Quines en són les causes? Per a això és requereix un estudi molt més profund del que tracta aquesta entrada. Aquí es comenta una descripció biogeogràfica d'aquest fascinant grup d'espècies.

Primer que res per quines regions biogeogràfiques o ecozones es distribueixen principalment. Al gràfic següent s'aprecia que la major riquesa d'espècies és al Neotròpic i, a continuació, a la regió Indomalaia. En tercer lloc tant l'Afrotropical (o Etiòpica) com l'Australàsia. Cal anar en compte amb la interpretació del gràfic, hi ha espècies compartides entre diferents reialmes biogeogràfics i, per això, poden sortir nombres molt baixos, per exemple, per al Paleartic.

Ecozones amb més espècies de mussols:
En segon lloc, aquestes 4 ecozones es poden caracteritzar segons les comunitats de mussols (agafant només els gèneres més rics en espècies). Fixeu-vos en el segon gràfic (els nombres d'espècies no són iguals a l'anterior gràfic atès que ara només s'han representat els gèneres amb varietat d'espècie: Tyto, Otus, Bubo, Glaucidium, Ninox, Strix i Megascops. Tots ells amb més de 20 espècies). El patró d'abundància d'espècies (ordenats per la riquesa específica representativa de cada gènere) sol ser: xots > ducs > 3r gènere distintiu. Sembla obvi que les regions més properes hagin de presentar unes comunitats més semblants que les més allunyades, tal com passa amb la comunitat del Neotròpic respecte l'Afrotropical i la Indo-malaia. Les regions més semblants són l'Afrotropical (Otus-Bubo-Tyto) i la Indo-malaia (Otus-Bubo-Strix). La Neotropical (Megascops-Glaucidium-Strix), es diferencia a partir del segon gènere, tenint en compte que els xots renillaires americans corresponen al gènere Megascops.Tanmateix això no es compleix en el cas de la Indomalaia i la d'Australàsia, veïnes però completament diferents! La regió d'Australasia (Ninox-Tyto-Otus) és la més diferenciada de totes, segueix un patró completament diferent amb els mussols-esparvers com a més nombrosos i, a continuació, les òlibes! (...fruit del seu aïllament geològic històric?)
Al fixar-nos en com queda la distribució biogeogràfica dels gèneres, seguint el següent criteri: una major varietat específica segons l'ecozona s'interpreta com a àrea predominant per al gènere (les àrees geogràfiques són les mateixes que als gràfics anteriors, això vol dir que hi ha gèneres compartits entre regions biogeogràfiques, el que implica que el total d'espècies atribuïbles a cadascuna de les regions pugui variar de les aquí considerades). Aquí és on la concepció paleàrtica occidental queda distorsionada. S'observa el següent:
  • Bubo és un gènere principalment africà, 11 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més ducs és la Indomalaia amb 7 espècies. (pot ser degut a la mida de les preses? ... en molts dels casos són petits micos, mangostes, llebres)
  • Tyto és un gènere de la regió d'Australàsia, 12 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més òlibes és l'africana amb 5 espècies. 
  • Otus predomina a la Indomalaia, 23 de les 50 espècies descrites. A l'Afrotropical hi ha 14 espècies i 10 a la d'Australàsia. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (arxipèlags d'illes) 
  • Megascops és un gènere exclusiu del continent Americà, 23 de les 27 espècies descrites són només a la regió Neotropical. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (principalment serralada andina i centreamericana)
  • Glaucidium predomina al Neotropic! (us imaginàveu el mussol menut europeu amb la neu ...i per extensió la resta també visquent en àrees molt fredes, oi? 16 de les 25 espècies descrites són exclusives de Sud-Amèrica, això si algunes s'enfilen cap als vessants andins fins als 3000m. 
  • Ninox és a Australàsia on té més representació, amb 19 espècies de les 24 descrites.
  • Strix on més espècies té és al Neotròpic! Amb 7 d'exclusives en aquest territori, de les 23 descrites. La Indomalaia amb 5 representants és la segona regió.
(....Una major varietat especifica està relacionada amb el lloc d'origen?)
  • Taenioglaux (9 sp) es reparteix entre la regió Afrotropical i Indomalaia, Asio (7 sp) arreu excepte a l'Australasiana i bona part de la Indomalaia, Athene (6sp ) arreu excepte a la regió Australasiana i bona part de l'Afrotrpical, Aegolius (4 sp) pròpia del continent americà, 
Hi ha alguns gèneres de distribució restringida a una ecozona. Pulsatrix (4 sp) només es troba a la regió Neotropical. Ptilopsis (2 sp) és exclusiu de l'Afrotròpic. Phodilus (2 sp) és propi de la Indomalaia.

La resta de gèneres són monoespecífics i molts d'ells endèmics (Surnia, Lophostrix, Jubula, Uroglaux, Pyrroglaux, Mimizuku, Pseudoscops, Psiloscops, Gymnoglaux, Xenoglaux, Micrathene, Nesasio, Sceloglaux (†)).

El nombre d'espècies per continent (entre parèntesi la seva extensió territorial) :
Àfrica (30.221.532 km2): 57 sp
Àsia (44.579.000 km2): 78 sp
Europa (10.180.000 km2): 16 sp
Nord-Amèrica (24.709.000 km2): 49 sp
Sud-Amèrica (17.840.000 km2): 55 sp
Australàsia (9.008.458 km2): 45 sp

L'extensió continental explica per ella mateixa la biodiversitat de cada territori?

Segons aquest gràfic, bona part de la riquesa específica està força relacionada amb la superfície continental. Tot i que, en aquest sentit, un altre factor a considerar és l'aïllament biogeogràfic (les muntanyes i illes afavoreixen l'aparició de molts endemismes: el 84 % de les espècies australasianes, el 61 % de les indomalaies, el 60 % de les neotropicals i el 53% de les afrotropicals són endèmiques). Un altre aspecte a considerar, tant pel que fa a distribució com diversitat d'espècies, és la història biogeogràfica (Cracraft 2001). Respecte als països la posició geogràfica també ha d'influir en una major biodiversitat. Els països amb més espècies de mussols es troben a la franja equatorial i del Tròpic de Càncer. En el cas dels països tropicals solen estar a cavall entre dues masses continentals (països d'Amèrica Central o del sud-est asiàtic), són "països corredor" (vegeu el mapa de riquesa d'espècies per països).

Pel que fa als països, a nivell pràctic, quines implicacions té? Quins són els que hauran de treballar més i dedicar més esforços de conservació per a mantenir aquesta diversitat de mussols? Els països amb major nombre d'espècies són Indonèsia, Mèxic, Perú i Xina! Tots ells amb 30 o més espècies, destacant per sobre de tots Indonèsia amb 53 espècies! (afavorit per la multitud d'endemismes insulars). La India, l'Equador, Colòmbia, Bolívia i Brasil se situen entre les 26-29 espècies. Birmània, Argentina, Rep. Dem Congo, Tailàndia, Estats Units i Veneçuela entre les 20 i 24 espècies. I països com Canada, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria, Camerun, Gabon, República del Congo, Uganda, Kenya, Etiòpia, Rússia, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Laos, Vietnam, Malàisia i Papua-Nova Guinea entre les 15 i 19 espècies.

Riquesa d'espècies per països




El document original on s'ha elaborat aquesta informació el teniu a https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/owls-of-the-world

14/9/11

One of these days (part II)

Segona part sobre les revisions de caixes-niu (la de casa i altres).

El divendres (05/08) a la nit em vaig quedar a veure si hi havia entrades i sortides a la caixa (segons els càlculs ja haurien de començar les eclosions. Des de les 22:00h fins 23:45h vaig estar mirant a veure que hi veia. Amb prismàtics costava 
una mica veure què hi passava, la nit era poc clara.
A les 22:20h sento com canta i veig al cap d'una estona una ombra situada a la teulada de la caixa i ràpidament surt volant. Ostres! Com a mínim continua ocupant la caixa. A veure quan serà la següent?

A les 22:35h sento com torna a cantar i, res, al cap de poc, altre cop la silueta d'un xot al damunt de la teulada de la caixa!!! ...O sigui 15 minuts entre peixement i peixement, mmm ... interessant.

La propera entrada/visita l'espero a les 22:50h però no és fins a les 22:55h que no torna ("...5 minuts de diferència, encara entren dins de la variabilitat possible entre peixements", "...va a caçar més lluny, les preses no són a prop -l'habitat no és precisament el millor per al xot- I tot el seguit de pensaments que et passen quan estàs fent aquestes observacions).

Bé, la següent tocaria a les 23:10h, 23:15h. Res, fins a les 23:20h no torna a cantar. No veig com entra o arriba, com les altres vegades. Justet tinc temps de veure'l a sobre a teulada i prou.

Aquest cop me'l miro amb un visor nocturn del Toni Canet (comprat a l'Aldi supermercats!!!!). La imatge es clara, no té augments i costa veure un xot a uns 20 m. De totes maneres, aquest cop aconsegueixo veure com entra dins la caixa, al cap d'una estona torna a sortir i torna a entrar. Finalment s'està una bona estona dalt de la caixa. Ja són les 23:40h i decideixo plegar. Quan surto del jardí miro cap amunt i veig al xot encara a dalt de la caixa.

Com us podeu imaginar aquella nit vaig dormir plàcidament amb la sensació que el xot havia pogut covar i ara ja havien nascut els polls. Estava la mar de content. Ara només calia esperar el diumenge a la tarda.

Diumenge per la tarda anem amb el Jordi Pascual i família a veure algunes caixes que ens quedaven pendents de revisar. Primer revisem la 7 de Sant Jaume de Viladrover: 3 ous freds, els recollim ("...comencem bé!").

Després anem a Centelles a veure la 27, on feia aproximadament una setmana hi havia vist la femella covant. Calia veure si ja havien eclosionat o encara no. La despengem i la femella encara covava, escoltem si sentim als pollets piular però res de res. La tornem a penjar i un altre dia ja hi tornarem. I ara cap a la de casa.

Al migdia havia apujat la persiana del terrat per a que quan avui a la tarda anéssim a revisar la caixa, la femella no s'espantés i sortís de la caixa. He obert la porta del terrat, a poquet a poquet, sense fer soroll, he aguaitat i he vist entre les obertures de la caixa un bocí de cua/ala com si estigués en posició de covar, perfecte la femella és a dins! M'afanyo a tapar el forat i obro la porteta poc a poc per intentar capturar la femella. Què hi veig!? 3 ous solitaris mig calents? (covats?). Com n'arriba a ser de punyetera la suggestió,
jo ja havia anat lligant caps de trobar-hi la femella covant els pollets, fins i tot, ja me l'havia imaginada a l'interior!

Buff, de resultats ... no gaires ara quins moments més apassionats que hem viscut. En fi a la propera.

5/8/11

One of these days

Tot i que el títol faci referència a la cançó dels "Floyd", el contingut d'aquest post no té res a veure amb la cançó.


A casa tinc un caixa vella de xot posada a la terrassa, més que res per l'hivern si algun passeriforme s'hi vol ajocar o si refugiar-s'hi ... Vaja, que de tant en quant la vaig revisant.

"One of these days" (d'ací el títol), en concret, el 13 de juliol pel matí, quan tornava cap a casa vaig pujar per l'escala que dona directament a la terrassa on hi ha la caixa.  A l'anar a entrar cap a casa sento com si un xot cantés, fluix. Miro i no veig res. Entre mi penso, "deu ser algun estornell", però tampoc en veig cap. Al·lucinacions? Però de cop, torno a sentir-lo, i una altra vegada. Ara penso, "algú fent-me una broma???". Ostres! I si fos a dins la granja del veí? Mentre estic pensant això, continuo sentint-lo (ara ja estic segur que és un xot, el que passa és no sé on!). Faig l'acció d'entrar a casa i veig la caixa. Penso i si la veueta (si, si com el "Magnum", en aquest cas la del xot, es clar) ...I si fos dins la caixa? Entre mi torno a dir "Ca!" (ni en somnis). Mentre estic pensant això, continuo sentint aquesta "veueta" molt fluixa (tot i que encara no sé on és!). Miro la caixa i ... veig dues esferes rodones blanques (així és tal com ho he pensat de cop). Després dic, òstia! Si són dos ous de xot!!!!!!! La meva cara de perplexitat ja us la podeu imaginar. En aquestes que veig com el cant s'acosta cap a mi, i des del "forat" de l'escala "aguaita" volant el xot que anava a entrar a la caixa. Quan m'ha vist s'ha mig espantat i ha girat cua ... per tornar-hi. Aquest cop s'ha plantat en una banqueta a uns escassos 3 metres de mi!!! S'ha frenat perquè jo era massa prop de la caixa on volia entrar.
Evidentment m'he amagat cap dins de casa tant aviat com he pogut.


Fins el diumenge dia 18 no he tornat a sortir al terrat, es clar no me n'he pogut estar i he mirat dins la caixa. Hi havien 3 ous! Però l'adult no era dins, catxins! Ja us podeu imaginar les pitjors idees m'han vingut al cap. Que si "ha abandonat", "l'he molestat massa", "el soroll de pujar i baixar les persianes l'ha destorbat", en fi tot un seguit de mals auguris. Evidentment, ja no he tornar ni entrar ni sortir pel terrat i les persianes han restat completament abaixades.

El fet és que aquests dies l'he continuat sentint per la zona, els dies després de la descoberta una més que ara darrerament. Sobretot, el mascle fent reclams d'alarma quan arribava a les nits de revisar caixes. El llum obert del garatge fa una claror notòria en aquest racó i entenc que li suposés un motiu d'alerta. Això em fa tenir esperances que encara la femella hagi estat covant i no hagi abandonat.

Aquesta darrera nit, la Montse m'ha comentat que el xot ha estat cantant com un desesperat des de 2/4 de 2 de la matinada fins les aproximadament les 5 (jo no hi era i no ho he sentit). Em pregunto si avui haurà estat el dia de les eclosions (això espero!). De totes maneres, com que la prudència sempre és poca en aquests casos, no serà fins aquest diumenge que aniré a revisar-la a veure que hi ha... buff, fins diumenge! Ja us diré el què.
   

2/5/11

noctua vs cunicularia

De qui es tracta? És un mussol comú una mica estrany, oi? De ben segur és el que molts de vosaltres haureu  pensat. La clau es troba en el text que vé a continuació
En aquesta entrada es comparen alguns caràcters entre el mussol comú europeu (Athene noctua) i el mussol corredor americà (A. cunicularia). Això ens permetrà entendre millor algunes de les característiques del "nostre" mussol. De cop, quan veiem la foto superior el primer que ens passa pel cap és un mussol una mica estrany. Ara mireu la foto inferior i podreu apreciar unes lleugeres diferències. Si els veiéssim al camp, ambdós ocells són força diferents d'aspecte general i, en canvi. en mà resulten molt més fàcils de confondre. Tornant a mirar la foto de "cunicularia" és veu com el collaret fosc és molt més marcat i contrastat que no pas en "noctua". La coloració dels ulls és si fa no fa igual.

Fixeu-vos-hi bé ara. Aquest si és el mussol comú europeu.
Anem per parts. Comencem per les ales, fixem-nos en la cara superior. En el cas del mussol comú la coloració general és més apagada. El mussol corredor mostra una la molt més tacada, recordant l'aspecte de l'ala del mussol emigrant (Asio flammeus). També s'observen diferències en les dimensions de les ales. L'ala a "cunicularia" és més llarga i ampla que la de "noctua". I un altre tret distintiu és la punta blanca de les plomes de vol, sobretot de les secundàries i de les primàries més internes, en el cas de A. cunicularia.

Ala esquerra d'Athene noctua
Ala esquerra d'Athene cunicularia
Si ens fixem en la cara inferior de les ales el dibuix és completament diferent. Molt més pàl·lid i amb poc negre a "cunicularia", mentre que a "noctua" l'ala és més fosca amb un barrat molt marcat, fins a la base, de les secundàries (on més s'aprecia aquesta diferència) i primàries (sobretot a les primàries més internes).
Ala esquerra d'A. noctua (vista inferior) 
Ala esquerra d'A. cunicularia (vista inferior)

Un dels trets més destacables del mussol corredor és la longitud dels tarsos. Són proporcionalment llargs com els d'un passeriforme. En el cas del mussol europeu són força més curts i gruixits. Precisament aquesta és l'adaptació que li permet córrer per les praderes americanes o pels espais oberts per on viu.
Cara ventral i potes del mussol corredor
Pel que fa a la cua, també recorda força a la coloració d'un Asio flammeus. Segueix el mateix patró de taques que l'observat abans a les ales. En el cas del mussol comú, ara mateix no disposo d'una foto, les taques de les rectrius formen un barrat més continu. Aquest, no és un dels trets més diferenciadors.
Cua d'A. cunicularia (vista superior)

En definitiva, l'A. cunicularia (=Speotyto cunicularia) és un mussol fàcilment identificable en la distància, gràcies al seu comportament i a l'aspecte, respecte el mussol comú europeu. Tot i que, si no ens hi fixem podríem tenir algun ensurt. Ah, i sobretot recordeu que si l'esteu veient voldrà dir que sou al continent americà, a no ser que us el trobeu per un centre de recuperació de fauna, com va ser el cas.

22/1/11

Nova localitat d'hivernada a la Ribera d'Ebre

Durant la realització de l'Atles d'hivernants de Catalunya la Sofia Rivaes va detectar un xot a Ginestar, a la Ribera d'Ebre. Al desembre de 2010 hi vaig anar per a veure si encara hi podia aquest hivern. En van respondre dos! Vist el resultat vaig decidir que hi tornaria a fer una altra visita a la zona, per a detectar altres possibles localitats d'hivernada de xot. Els punts d'escolta se situarien a la vora de l'Ebre pels municipis de Ginestar, Benissanet i Mora d'Ebre i Mora la Nova. Tots els municipis es troben després del "Pas de l'ase", punt per on l'Ebre travessa perpendicularment la Serralada Pre-litoral. Des de Vinebre fins Garcia el riu es troba encaixonat per aquest estret d'uns 5,5 km de longitud, de manera que no hi ha grans planes vora el riu com en el cas de la "cubeta de Mora".



Abans d'aquest pas hi ha la plana de Vinebre i Ascó i també Flix i Riba-roja d'Ebre presenten algunes planes vora el riu. La qüestió és que per a descartar les planes de la Ribera d'Ebre nord com a possibles llocs d'hivernada de xot també calia fer-hi escoltes.

El dissabte passat 15/01/2011 vaig anar a fer escoltes a Riba-roja d'Ebre, Vinebre, Benissanet, Ginestar, Móra d'Ebre, Mora la Nova i Garcia. Sobretot vaig mirar el tram entre Mora d'Ebre i Benissanet, més o menys, a la mateixa "alçada" que el punt localitzat al Ginestar. A més, per la tarda l'Enric Pena m'havia comentat que a ell li havia semblant sentir-ne un a la zona de la desembocadura del riu Sec amb l'Ebre.

O sigui que hi havia moltes possibilitats.... el resultat ... en cap dels llocs hi va haver respostes, no feia massa fred, ni massa vent, ni res però cap resposta. Vaig decidir mirar l'altra banda de riu, aquest cop des de Ginestar fins Garcia. A ginestar només en va contestar un, als altres llocs cap. A Garcia, al darrer punt, feia vent i tampoc m'esperava res, però al cap d'un minut ja vaig sentir-ne un! Com que feia vent vaig assegurar-me'n i si, va tornar a cantar! Així doncs, una nova localitat d'hivernada per al xot a la Ribera d'Ebre (aquesta ja no sortirà a l'Atles?). A Vinebre i Riba-roja tampoc hi van haver respostes. El "Pas de l'ase" actua com a barrera natural a la vall de l'Ebre per a la hivernada del xot?

Entrades populars del mes