25/1/10

Sobre la candidatura d'Ascó (Ribera d'Ebre) a seu del cementiri de residus nuclears

Normalment no parlo de temes d'aquests en el bloc de la xuta, però aquesta vegada no me'n puc estar. i sobretot després d'haver vist les següents imatges.




A part dels sentiments remoguts aquests dies per la Ribera d'Ebre, més en concret al poble d'Ascó. Sentiments que recorden aquells anys 70 i principis dels 80 del moviment antinuclear "Nuclear, no gràcies". Val la pena dir que els temps han canviat i ara les decisions ja no vénen imposades per l'autoritat administrativa omnipotent d'un aleshores, ja llunyà?

Primera qüestió, l'organització territorial i la distribució dels residus ... amb recursos. Per una banda dir que es tracta d'un model colonial, en el sentit de les antigues colònies industrials, que ja pateixen fa més de cent anys, precisament aquestes terres ebrenques. Aquests models es basen en un creixement sobtat de recursos, de capital invertit, de nivell de vida, etc. Una altra cosa és que duguin a terme un desenvolupament, és a dir, que s'hi generi un teixit socioeconòmic, industrial, tecnològic, científic, cultural, etc capaç de ser autosuficient, no dependent com el model que hi ha instaurat actualment per aquestes terres. De fet, una cosa és el que volen fer i l'altra és el que acaben fent o esdevenint, encara que sigui amb tota la bona intenció del món.

Per altra banda, no pot ser que estigui a les mans d'un grup reduït i "privilegiat", en termes històrics, el fet de poder decidir sobre el futur d'un municipi, part d'una entitat territorial, a qui hipotecarà per "sempre", en termes històrics. L'afectació d'aquesta decisió és prou amplia territorialment parlant, ja es van fer malament les coses al seu temps, però ara potser es pot evitar. Crec que és una decisió que s'ha de consensuar amb els municipis tant de la comarca i com de comarques les veïnes.

En segon terme, la mobilització social continua seguint el model de reivindicació, de grup pressió, d'opinió pública social. Fa poc no hem vist una altra sortida? També en el tema de la mobilització social, si em refereixo a la consulta popular sobre la independència de Catalunya. No afecta a tot un territori? No es tracta de decidir per a un futur sobre el nostre territori, les nostres relacions amb els veïns. Aquest crec que és el model a seguir, quant a decidir sobre el nostre futur, la consulta popular. Quan l'afectació territorial, històrica i social és de magnituds considerables, com és el cas, facin el favor! Demanins-ho a nosaltres, el poble. Tot i que ja no som aquell poble acostumat a dir amen a tot, exigim respecte i, per tant, que se'ns tingui en compte. Vostès els polítics ja decideixen en determinades situacions, però en ple segle XXI, vagin-se acostumant a deixar-nos decidir per nosaltres mateixos. Això de ser un poble sense veu ni vot, per sort, era fa molts anys.

Finalment, entenc que en aquest intent a la desesperada, o fugida endavant,digueu-li com vulgueu, de la casa de la vila d'Ascó, en realitat, el que s'hi amaga és una altra qüestió de fons: el model socioeconòmic instaurat en aquestes terres, ja caduc, encara de l'estil del segle XIX en un segle XXI ja madurat a base de crisi. Si el que pretenien fer el senyor batlle i equip de govern era cridar l'atenció, felcitats! Ho han aconseguit. I si així, a part de cridar l'atenció, suposa un repensar el model que es vol per a aquestes terres, endavant! ,Ara que som el centre d'atenció és el moment d'exigir dignitat per aquest territori, compromisos en ferm, d'una manera reflexionada per a que realment no s'hagin d'abandonar aquestes terres.

Lo riu és vida, la terra i la seva gent també, no els falteu al respecte menystenint-los, penseu-hi! Volem decidir sobre nosaltres mateixos en aquesta i altres qüestions amb un grau d'afectació important sobre la nostra vida i la de les futures generacions. Si us plau, escolteu la veu del poble amb els referèndums populars!

jc

Entrades populars del mes