 |
| De qui es tracta? És un mussol comú una mica estrany, oi? De ben segur és el que molts de vosaltres haureu pensat. La clau es troba en el text que vé a continuació |
En aquesta entrada es comparen alguns caràcters entre el mussol comú europeu (
Athene noctua) i el mussol corredor americà (
A. cunicularia). Això ens permetrà entendre millor algunes de les característiques del "nostre" mussol. De cop, quan veiem la foto superior el primer que ens passa pel cap és un mussol una mica estrany. Ara mireu la foto inferior i podreu apreciar unes lleugeres diferències. Si els veiéssim al camp, ambdós ocells són força diferents d'aspecte general i, en canvi. en mà resulten molt més fàcils de confondre. Tornant a mirar la foto de "cunicularia" és veu com el collaret fosc és molt més marcat i contrastat que no pas en "noctua". La coloració dels ulls és si fa no fa igual.
 |
| Fixeu-vos-hi bé ara. Aquest si és el mussol comú europeu. |
Anem per parts. Comencem per les ales, fixem-nos en la cara superior. En el cas del mussol comú la coloració general és més apagada. El mussol corredor mostra una la molt més tacada, recordant l'aspecte de l'ala del mussol emigrant (
Asio flammeus). També s'observen diferències en les dimensions de les ales. L'ala a "cunicularia" és més llarga i ampla que la de "noctua". I un altre tret distintiu és la punta blanca de les plomes de vol, sobretot de les secundàries i de les primàries més internes, en el cas de
A. cunicularia.
 |
| Ala esquerra d'Athene noctua |
 |
| Ala esquerra d'Athene cunicularia |
Si ens fixem en la cara inferior de les ales el dibuix és completament diferent. Molt més pàl·lid i amb poc negre a "cunicularia", mentre que a "noctua" l'ala és més fosca amb un barrat molt marcat, fins a la base, de les secundàries (on més s'aprecia aquesta diferència) i primàries (sobretot a les primàries més internes).
 |
| Ala esquerra d'A. noctua (vista inferior) |
 |
| Ala esquerra d'A. cunicularia (vista inferior) |
Un dels trets més destacables del mussol corredor és la longitud dels tarsos. Són proporcionalment llargs com els d'un passeriforme. En el cas del mussol europeu són força més curts i gruixits. Precisament aquesta és l'adaptació que li permet córrer per les praderes americanes o pels espais oberts per on viu.
 |
| Cara ventral i potes del mussol corredor |
Pel que fa a la cua, també recorda força a la coloració d'un Asio flammeus. Segueix el mateix patró de taques que l'observat abans a les ales. En el cas del mussol comú, ara mateix no disposo d'una foto, les taques de les rectrius formen un barrat més continu. Aquest, no és un dels trets més diferenciadors.
 |
| Cua d'A. cunicularia (vista superior) |
En definitiva, l'A. cunicularia (=Speotyto cunicularia) és un mussol fàcilment identificable en la distància, gràcies al seu comportament i a l'aspecte, respecte el mussol comú europeu. Tot i que, si no ens hi fixem podríem tenir algun ensurt. Ah, i sobretot recordeu que si l'esteu veient voldrà dir que sou al continent americà, a no ser que us el trobeu per un centre de recuperació de fauna, com va ser el cas.
