One of these days (part II)

Segona part sobre les revisions de caixes-niu (la de casa i altres).

El divendres (05/08) a la nit em vaig quedar a veure si hi havia entrades i sortides a la caixa (segons els càlculs ja haurien de començar les eclosions. Des de les 22:00h fins 23:45h vaig estar mirant a veure que hi veia. Amb prismàtics costava una mica veure què hi passava, la nit era poc clara.
A les 22:20h sento com canta i veig al cap d'una estona una ombra situada a la teulada de la caixa i ràpidament surt volant. Ostres! Com a mínim continua ocupant la caixa. A veure quan serà la següent?

A les 22:35h sento com torna a cantar i, res, al cap de poc, altre cop la silueta d'un xot al damunt de la teulada de la caixa!!! ...O sigui 15 minuts entre peixement i peixement, mmm ... interessant.

La propera entrada/visita l'espero a les 22:50h però no és fins a les 22:55h que no torna ("...5 minuts de diferència, encara entren dins de la variabilitat possible entre peixements", "...va a caçar més lluny, les preses no són a prop -l'habitat no és precisament el millor per al xot- I tot el seguit de pensaments que et passen quan estàs fent aquestes observacions).

Bé, la següent tocaria a les 23:10h, 23:15h. Res, fins a les 23:20h no torna a cantar. No veig com entra o arriba, com les altres vegades. Justet tinc temps de veure'l a sobre a teulada i prou.

Aquest cop me'l miro amb un visor nocturn del Toni Canet (comprat a l'Aldi supermercats!!!!). La imatge es clara, no té augments i costa veure un xot a uns 20 m. De totes maneres, aquest cop aconsegueixo veure com entra dins la caixa, al cap d'una estona torna a sortir i torna a entrar. Finalment s'està una bona estona dalt de la caixa. Ja són les 23:40h i decideixo plegar. Quan surto del jardí miro cap amunt i veig al xot encara a dalt de la caixa.

Com us podeu imaginar aquella nit vaig dormir plàcidament amb la sensació que el xot havia pogut covar i ara ja havien nascut els polls. Estava la mar de content. Ara només calia esperar el diumenge a la tarda.

Diumenge per la tarda anem amb el Jordi Pascual i família a veure algunes caixes que ens quedaven pendents de revisar. Primer revisem la 7 de Sant Jaume de Viladrover: 3 ous freds, els recollim ("...comencem bé!").

Després anem a Centelles a veure la 27, on feia aproximadament una setmana hi havia vist la femella covant. Calia veure si ja havien eclosionat o encara no. La despengem i la femella encara covava, escoltem si sentim als pollets piular però res de res. La tornem a penjar i un altre dia ja hi tornarem. I ara cap a la de casa.

Al migdia havia apujat la persiana del terrat per a que quan avui a la tarda anéssim a revisar la caixa, la femella no s'espantés i sortís de la caixa. He obert la porta del terrat, a poquet a poquet, sense fer soroll, he aguaitat i he vist entre les obertures de la caixa un bocí de cua/ala com si estigués en posició de covar, perfecte la femella és a dins! M'afanyo a tapar el forat i obro la porteta poc a poc per intentar capturar la femella. Què hi veig!? 3 ous solitaris mig calents? (covats?). Com n'arriba a ser de punyetera la suggestió,
jo ja havia anat lligant caps de trobar-hi la femella covant els pollets, fins i tot, ja me l'havia imaginada a l'interior!

Buff, de resultats ... no gaires ara quins moments més apassionats que hem viscut. En fi a la propera.

One of these days

Tot i que el títol faci referència a la cançó dels "Floyd", el contingut d'aquest post no té res a veure amb la cançó.


A casa tinc un caixa vella de xot posada a la terrassa, més que res per l'hivern si algun passeriforme s'hi vol ajocar o si refugiar-s'hi ... Vaja, que de tant en quant la vaig revisant.

"One of these days" (d'ací el títol), en concret, el 13 de juliol pel matí, quan tornava cap a casa vaig pujar per l'escala que dona directament a la terrassa on hi ha la caixa.  A l'anar a entrar cap a casa sento com si un xot cantés, fluix. Miro i no veig res. Entre mi penso, "deu ser algun estornell", però tampoc en veig cap. Al·lucinacions? Però de cop, torno a sentir-lo, i una altra vegada. Ara penso, "algú fent-me una broma???". Ostres! I si fos a dins la granja del veí? Mentre estic pensant això, continuo sentint-lo (ara ja estic segur que és un xot, el que passa és no sé on!). Faig l'acció d'entrar a casa i veig la caixa. Penso i si la veueta (si, si com el "Magnum", en aquest cas la del xot, es clar) ...I si fos dins la caixa? Entre mi torno a dir "Ca!" (ni en somnis). Mentre estic pensant això, continuo sentint aquesta "veueta" molt fluixa (tot i que encara no sé on és!). Miro la caixa i ... veig dues esferes rodones blanques (així és tal com ho he pensat de cop). Després dic, òstia! Si són dos ous de xot!!!!!!! La meva cara de perplexitat ja us la podeu imaginar. En aquestes que veig com el cant s'acosta cap a mi, i des del "forat" de l'escala "aguaita" volant el xot que anava a entrar a la caixa. Quan m'ha vist s'ha mig espantat i ha girat cua ... per tornar-hi. Aquest cop s'ha plantat en una banqueta a uns escassos 3 metres de mi!!! S'ha frenat perquè jo era massa prop de la caixa on volia entrar.
Evidentment m'he amagat cap dins de casa tant aviat com he pogut.

Fins el diumenge dia 18 no he tornat a sortir al terrat, es clar no me n'he pogut estar i he mirat dins la caixa. Hi havien 3 ous! Però l'adult no era dins, catxins! Ja us podeu imaginar les pitjors idees m'han vingut al cap. Que si "ha abandonat", "l'he molestat massa", "el soroll de pujar i baixar les persianes l'ha destorbat", en fi tot un seguit de mals auguris. Evidentment, ja no he tornar ni entrar ni sortir pel terrat i les persianes han restat completament abaixades.

El fet és que aquests dies l'he continuat sentint per la zona, els dies després de la descoberta una més que ara darrerament. Sobretot, el mascle fent reclams d'alarma quan arribava a les nits de revisar caixes. El llum obert del garatge fa una claror notòria en aquest racó i entenc que li suposés un motiu d'alerta. Això em fa tenir esperances que encara la femella hagi estat covant i no hagi abandonat.

Aquesta darrera nit, la Montse m'ha comentat que el xot ha estat cantant com un desesperat des de 2/4 de 2 de la matinada fins les aproximadament les 5 (jo no hi era i no ho he sentit). Em pregunto si avui haurà estat el dia de les eclosions (això espero!). De totes maneres, com que la prudència sempre és poca en aquests casos, no serà fins aquest diumenge que aniré a revisar-la a veure que hi ha... buff, fins diumenge! Ja us diré el què.