5/8/11

One of these days

Tot i que el títol faci referència a la cançó dels "Floyd", el contingut d'aquest post no té res a veure amb la cançó.


A casa tinc un caixa vella de xot posada a la terrassa, més que res per l'hivern si algun passeriforme s'hi vol ajocar o si refugiar-s'hi ... Vaja, que de tant en quant la vaig revisant.

"One of these days" (d'ací el títol), en concret, el 13 de juliol pel matí, quan tornava cap a casa vaig pujar per l'escala que dona directament a la terrassa on hi ha la caixa.  A l'anar a entrar cap a casa sento com si un xot cantés, fluix. Miro i no veig res. Entre mi penso, "deu ser algun estornell", però tampoc en veig cap. Al·lucinacions? Però de cop, torno a sentir-lo, i una altra vegada. Ara penso, "algú fent-me una broma???". Ostres! I si fos a dins la granja del veí? Mentre estic pensant això, continuo sentint-lo (ara ja estic segur que és un xot, el que passa és no sé on!). Faig l'acció d'entrar a casa i veig la caixa. Penso i si la veueta (si, si com el "Magnum", en aquest cas la del xot, es clar) ...I si fos dins la caixa? Entre mi torno a dir "Ca!" (ni en somnis). Mentre estic pensant això, continuo sentint aquesta "veueta" molt fluixa (tot i que encara no sé on és!). Miro la caixa i ... veig dues esferes rodones blanques (així és tal com ho he pensat de cop). Després dic, òstia! Si són dos ous de xot!!!!!!! La meva cara de perplexitat ja us la podeu imaginar. En aquestes que veig com el cant s'acosta cap a mi, i des del "forat" de l'escala "aguaita" volant el xot que anava a entrar a la caixa. Quan m'ha vist s'ha mig espantat i ha girat cua ... per tornar-hi. Aquest cop s'ha plantat en una banqueta a uns escassos 3 metres de mi!!! S'ha frenat perquè jo era massa prop de la caixa on volia entrar.
Evidentment m'he amagat cap dins de casa tant aviat com he pogut.


Fins el diumenge dia 18 no he tornat a sortir al terrat, es clar no me n'he pogut estar i he mirat dins la caixa. Hi havien 3 ous! Però l'adult no era dins, catxins! Ja us podeu imaginar les pitjors idees m'han vingut al cap. Que si "ha abandonat", "l'he molestat massa", "el soroll de pujar i baixar les persianes l'ha destorbat", en fi tot un seguit de mals auguris. Evidentment, ja no he tornar ni entrar ni sortir pel terrat i les persianes han restat completament abaixades.

El fet és que aquests dies l'he continuat sentint per la zona, els dies després de la descoberta una més que ara darrerament. Sobretot, el mascle fent reclams d'alarma quan arribava a les nits de revisar caixes. El llum obert del garatge fa una claror notòria en aquest racó i entenc que li suposés un motiu d'alerta. Això em fa tenir esperances que encara la femella hagi estat covant i no hagi abandonat.

Aquesta darrera nit, la Montse m'ha comentat que el xot ha estat cantant com un desesperat des de 2/4 de 2 de la matinada fins les aproximadament les 5 (jo no hi era i no ho he sentit). Em pregunto si avui haurà estat el dia de les eclosions (això espero!). De totes maneres, com que la prudència sempre és poca en aquests casos, no serà fins aquest diumenge que aniré a revisar-la a veure que hi ha... buff, fins diumenge! Ja us diré el què.
   

Entrades populars del mes