9/11/11

Una mica de biogeografia de mussols

Ja us avanço que la concepció "paleàrtica occidental" no es correspon gaire amb la realitat planetària (fixeu-vos que en la majoria dels casos cada espècie correspon a un gènere diferent). La informació s'ha extret a partir del llibre Owls of the World (Konig et al 2008), on s'hi descriuren 250 espècies repartides en 27 gèneres. La principal conclusió que se'n treu és que els mussols són principalment espècies equatorials o intertropicals! Quines en són les causes? Per a això és requereix un estudi molt més profund del que tracta aquesta entrada. Aquí es comenta una descripció biogeogràfica d'aquest fascinant grup d'espècies.

Primer que res per quines regions biogeogràfiques o ecozones es distribueixen principalment. Al gràfic següent s'aprecia que la major riquesa d'espècies és al Neotròpic i, a continuació, a la regió Indomalaia. En tercer lloc tant l'Afrotropical (o Etiòpica) com l'Australàsia. Cal anar en compte amb la interpretació del gràfic, hi ha espècies compartides entre diferents reialmes biogeogràfics i, per això, poden sortir nombres molt baixos, per exemple, per al Paleartic.

Ecozones amb més espècies de mussols:
En segon lloc, aquestes 4 ecozones es poden caracteritzar segons les comunitats de mussols (agafant només els gèneres més rics en espècies). Fixeu-vos en el segon gràfic (els nombres d'espècies no són iguals a l'anterior gràfic atès que ara només s'han representat els gèneres amb varietat d'espècie: Tyto, Otus, Bubo, Glaucidium, Ninox, Strix i Megascops. Tots ells amb més de 20 espècies). El patró d'abundància d'espècies (ordenats per la riquesa específica representativa de cada gènere) sol ser: xots > ducs > 3r gènere distintiu. Sembla obvi que les regions més properes hagin de presentar unes comunitats més semblants que les més allunyades, tal com passa amb la comunitat del Neotròpic respecte l'Afrotropical i la Indo-malaia. Les regions més semblants són l'Afrotropical (Otus-Bubo-Tyto) i la Indo-malaia (Otus-Bubo-Strix). La Neotropical (Megascops-Glaucidium-Strix), es diferencia a partir del segon gènere, tenint en compte que els xots renillaires americans corresponen al gènere Megascops.Tanmateix això no es compleix en el cas de la Indomalaia i la d'Australàsia, veïnes però completament diferents! La regió d'Australasia (Ninox-Tyto-Otus) és la més diferenciada de totes, segueix un patró completament diferent amb els mussols-esparvers com a més nombrosos i, a continuació, les òlibes! (...fruit del seu aïllament geològic històric?)
Al fixar-nos en com queda la distribució biogeogràfica dels gèneres, seguint el següent criteri: una major varietat específica segons l'ecozona s'interpreta com a àrea predominant per al gènere (les àrees geogràfiques són les mateixes que als gràfics anteriors, això vol dir que hi ha gèneres compartits entre regions biogeogràfiques, el que implica que el total d'espècies atribuïbles a cadascuna de les regions pugui variar de les aquí considerades). Aquí és on la concepció paleàrtica occidental queda distorsionada. S'observa el següent:
  • Bubo és un gènere principalment africà, 11 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més ducs és la Indomalaia amb 7 espècies. (pot ser degut a la mida de les preses? ... en molts dels casos són petits micos, mangostes, llebres)
  • Tyto és un gènere de la regió d'Australàsia, 12 de les 25 espècies descrites. La segona regió amb més òlibes és l'africana amb 5 espècies. 
  • Otus predomina a la Indomalaia, 23 de les 50 espècies descrites. A l'Afrotropical hi ha 14 espècies i 10 a la d'Australàsia. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (arxipèlags d'illes) 
  • Megascops és un gènere exclusiu del continent Americà, 23 de les 27 espècies descrites són només a la regió Neotropical. En aquest cas degut a l'elevat grau d'endemisme associat a l'aïllament biogeogràfic (principalment serralada andina i centreamericana)
  • Glaucidium predomina al Neotropic! (us imaginàveu el mussol menut europeu amb la neu ...i per extensió la resta també visquent en àrees molt fredes, oi? 16 de les 25 espècies descrites són exclusives de Sud-Amèrica, això si algunes s'enfilen cap als vessants andins fins als 3000m. 
  • Ninox és a Australàsia on té més representació, amb 19 espècies de les 24 descrites.
  • Strix on més espècies té és al Neotròpic! Amb 7 d'exclusives en aquest territori, de les 23 descrites. La Indomalaia amb 5 representants és la segona regió.
(....Una major varietat especifica està relacionada amb el lloc d'origen?)
  • Taenioglaux (9 sp) es reparteix entre la regió Afrotropical i Indomalaia, Asio (7 sp) arreu excepte a l'Australasiana i bona part de la Indomalaia, Athene (6sp ) arreu excepte a la regió Australasiana i bona part de l'Afrotrpical, Aegolius (4 sp) pròpia del continent americà, 
Hi ha alguns gèneres de distribució restringida a una ecozona. Pulsatrix (4 sp) només es troba a la regió Neotropical. Ptilopsis (2 sp) és exclusiu de l'Afrotròpic. Phodilus (2 sp) és propi de la Indomalaia.

La resta de gèneres són monoespecífics i molts d'ells endèmics (Surnia, Lophostrix, Jubula, Uroglaux, Pyrroglaux, Mimizuku, Pseudoscops, Psiloscops, Gymnoglaux, Xenoglaux, Micrathene, Nesasio, Sceloglaux (†)).

El nombre d'espècies per continent (entre parèntesi la seva extensió territorial) :
Àfrica (30.221.532 km2): 57 sp
Àsia (44.579.000 km2): 78 sp
Europa (10.180.000 km2): 16 sp
Nord-Amèrica (24.709.000 km2): 49 sp
Sud-Amèrica (17.840.000 km2): 55 sp
Australàsia (9.008.458 km2): 45 sp

L'extensió continental explica per ella mateixa la biodiversitat de cada territori?

Segons aquest gràfic, bona part de la riquesa específica està força relacionada amb la superfície continental. Tot i que, en aquest sentit, un altre factor a considerar és l'aïllament biogeogràfic (les muntanyes i illes afavoreixen l'aparició de molts endemismes: el 84 % de les espècies australasianes, el 61 % de les indomalaies, el 60 % de les neotropicals i el 53% de les afrotropicals són endèmiques). Un altre aspecte a considerar, tant pel que fa a distribució com diversitat d'espècies, és la història biogeogràfica (Cracraft 2001). Respecte als països la posició geogràfica també ha d'influir en una major biodiversitat. Els països amb més espècies de mussols es troben a la franja equatorial i del Tròpic de Càncer. En el cas dels països tropicals solen estar a cavall entre dues masses continentals (països d'Amèrica Central o del sud-est asiàtic), són "països corredor" (vegeu el mapa de riquesa d'espècies per països).

Pel que fa als països, a nivell pràctic, quines implicacions té? Quins són els que hauran de treballar més i dedicar més esforços de conservació per a mantenir aquesta diversitat de mussols? Els països amb major nombre d'espècies són Indonèsia, Mèxic, Perú i Xina! Tots ells amb 30 o més espècies, destacant per sobre de tots Indonèsia amb 53 espècies! (afavorit per la multitud d'endemismes insulars). La India, l'Equador, Colòmbia, Bolívia i Brasil se situen entre les 26-29 espècies. Birmània, Argentina, Rep. Dem Congo, Tailàndia, Estats Units i Veneçuela entre les 20 i 24 espècies. I països com Canada, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria, Camerun, Gabon, República del Congo, Uganda, Kenya, Etiòpia, Rússia, Pakistan, Nepal, Bangladesh, Laos, Vietnam, Malàisia i Papua-Nova Guinea entre les 15 i 19 espècies.

Riquesa d'espècies per països




El document original on s'ha elaborat aquesta informació el teniu a https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/owls-of-the-world

Entrades populars del mes