Nova localitat d'hivernada a la Ribera d'Ebre

Durant la realització de l'Atles d'hivernants de Catalunya la Sofia Rivaes va detectar un xot a Ginestar, a la Ribera d'Ebre. Al desembre de 2010 hi vaig anar per a veure si encara hi podia aquest hivern. En van respondre dos! Vist el resultat vaig decidir que hi tornaria a fer una altra visita a la zona, per a detectar altres possibles localitats d'hivernada de xot. Els punts d'escolta se situarien a la vora de l'Ebre pels municipis de Ginestar, Benissanet i Mora d'Ebre i Mora la Nova. Tots els municipis es troben després del "Pas de l'ase", punt per on l'Ebre travessa perpendicularment la Serralada Pre-litoral. Des de Vinebre fins Garcia el riu es troba encaixonat per aquest estret d'uns 5,5 km de longitud, de manera que no hi ha grans planes vora el riu com en el cas de la "cubeta de Mora".

Abans d'aquest pas hi ha la plana de Vinebre i Ascó i també Flix i Riba-roja d'Ebre presenten algunes planes vora el riu. La qüestió és que per a descartar les planes de la Ribera d'Ebre nord com a possibles llocs d'hivernada de xot també calia fer-hi escoltes.

El dissabte passat 15/01/2011 vaig anar a fer escoltes a Riba-roja d'Ebre, Vinebre, Benissanet, Ginestar, Móra d'Ebre, Mora la Nova i Garcia. Sobretot vaig mirar el tram entre Mora d'Ebre i Benissanet, més o menys, a la mateixa "alçada" que el punt localitzat al Ginestar. A més, per la tarda l'Enric Pena m'havia comentat que a ell li havia semblant sentir-ne un a la zona de la desembocadura del riu Sec amb l'Ebre.

O sigui que hi havia moltes possibilitats.... el resultat ... en cap dels llocs hi va haver respostes, no feia massa fred, ni massa vent, ni res però cap resposta. Vaig decidir mirar l'altra banda de riu, aquest cop des de Ginestar fins Garcia. A ginestar només en va contestar un, als altres llocs cap. A Garcia, al darrer punt, feia vent i tampoc m'esperava res, però al cap d'un minut ja vaig sentir-ne un! Com que feia vent vaig assegurar-me'n i si, va tornar a cantar! Així doncs, una nova localitat d'hivernada per al xot a la Ribera d'Ebre (aquesta ja no sortirà a l'Atles?). A Vinebre i Riba-roja tampoc hi van haver respostes. El "Pas de l'ase" actua com a barrera natural a la vall de l'Ebre per a la hivernada del xot?

Trampeig d'hivern

El primer intent de captura el vam fer el 7 de desembre al Ginestar (Ribera d'Ebre). En aquest cas no hi va haver sort i no es van produir captures. Aquest lloc és un dels indrets on la Sofia Rivaes havia sentit el xot mentre feia el mostreig per a l'Atles dels hivernants. Va ser posar el reclam i al cap mig minut en va contestar un i al cap de cinc minuts ja n'hi havia dos que s'estaven reclamant entre ells! No en vam sentir cap altre més que no fossin aquests dos, més que res ho dic per la seva territorialitat. Bé, la qüestió és que precisament degut en aquest posicionament l'intent de captura va ser això, un intent i prou. Fixeu-vos en el següent vídeo com és l'entorn i quina era la meteorologia del moment (...la lluna era nova).

Fixeu-vos en l'hàbitat, és molt semblant al de l'illa de Buda, arbres alts i un gran plana.


El segon trampeig va ser la nit del 22 i la matinada del 23 de desembre. Les circumstàncies meteorològiques eren força semblants a les del primer trampeig, boira i havia plogut al migdia. En canvi, la lluna era plena. L'endemà sabíem que faria vent i calia aprofitar aquesta "bonança". El cas és que vam posar el reclam en llocs on n'havíem detectat durant l'hivern de l'any passat, territoris que en diríem "segurs", però la sorpresa va ser 0 respostes! Vam estar reclamant en dos territoris. Des de les 23:40 h fins les 00:15 h en un cas, i en l'altre des de les 00:45 fins les 1:00 h, un punt on fins ara sempre havíem tingut respostes o captures, però res de res. Vam decidir deixar-ho estar, per si de cas vam decidir deixar oberta una xarxa. A les 8:00 h del matí quan ja anàvem a desmuntar la xarxa amb el Yago, vam tenir la grata sorpresa de trobar aquest xot! Es tractava d'un adult amb un 3 de múscul i un 4 de greix! Cap dels anellats l'any passat per aquestes dates tenia aquestes condicions.

Ara caldrà veure aquest dies de final d'any i gener si fem alguna altra captura i què ens trobem... (continuarà)

I finalment ... la segona sessió de trampeig a Buda

Doncs si, tot i els imponderables meteorològics, finalment, aquest passat divendres (26/2), vam poder trampejar a Buda. El Gerard, el Carles, la Karine, el Yago i jo mateix, cap a les deu del vespre vam començar a trampejar xots.

Vam capturar 3 xots. Tots ells ja estaven anellats prèviament a l'estiu o a la tardor a Buda mateix. 2 d'aquests també els haviem capturat a principis de gener a la mateixa xarxa! El tercer no l'haviem capturat en cap moment durant la hivernada. O sigui, que a més d'una petita població hivernant sembla que són territorials.

També cal dir que el trampeig es va fer amb lluna plena i la resposta dels xots va semblar ser molt més enèrgica que quan ho vam fer amb lluna nova. L'arribada ja ho anunciava, n'estaven cantant un mínim de dos! ... Tot i que quan vam posar el reclam no en va contestar cap, ... però si que van caure!

Aquí teniu el xot en qüestió capturat

amb l'ala corresponent

Es tracta d'una femella adulta.

Finalment, unes ràpides conclusions d'aquest seguiment de la hivernada a l'illa de Buda:


Més o menys, podem establir un mínim de població hivernant de 6 individus (si més no per la zona de trampeig, cal recordar que mitjançant les escoltes el nombre detectat era força inferior, de l'ordre de només el 50%), autòctons i molt territorials (també a l'hivern). La muda de les plomes de vol la realitzen just al començar l'hivern o cap al desembre és el que ens falta acabar d'esbrinar. Predominant els mascles (4) sobre les femelles (2) ... o no 3/3 (si al final el 4130474 és una femella. Pel que fa a les edats, 3 dels 4 mascles possibles són primers hiverns (euring 5) i un de segon hivern (euring 7) i les femelles totes elles adultes (euring 6). Crec que són uns resultats força interessants, i més tenint en compte que es tracta d'un lloc d'hivernada regular!

Agrair al Parc Natural del Delta de l'Ebre per les facilitats donades tant en el tema de l'allotjament com en el del trampeig. 

trampeig al Delta

El cap de setmana passat vam anar a trampejar a Buda, l'Eladi Ribes, el Yago Brugnoli, el Carles (un noi que comença ara amb l'anellament), son pare i jo mateix. Vam col·locar un parell de xarxes i un parell de reclams. No feia massa vent per al trampeig, si més no fins a mitjanit. Vam trampejar aproximadament una hora i mitja. Només vam sentir 2-3 xots però cap captura. Estaven molt quiets, res a veure amb l'activitat mostrada a principis de gener.

El dissabte a la nit van dir que faria més vent i ho vam deixar estar per al cap de setmana del 26 al 28 de febrer. O sigui, si algú es vol apuntar hi tornarem altre cop aquest cap de setmana que ve. El trampeig serà divendres i dissabte per la nit i diumenge pel matí de tornada. És la darrera oportunitat de trampejar xots hivernants. A veure si aquesta vegada hi ha sort.

jc

xots al Delta

Aquest cap de setmana passat vam estar amb el Yago Brungoli a l'illa de Buda capturant xots. Va anar de conya. Vam capturar 5 xots! 3 mascles (més un altre de possible -feia 157mm d'ala-) i un femella anellada el 2006 com a reproductora. Dels cinc ocells 4 ja estaven anellats, allà mateix anys anteriors o mesos abans, només un no portava anella. Vam poder determinar l'edat de quasi tots, un no vam poder treure'n l'entrellat de si era un 5 o un 6, la resta eren 5, 6 i, fins i tot, algun 7 vam poder afinar. Vam poder constatar que ja havien realitzat la muda de les plomes de vol, amb algunes secundàries retingudes en algun cas. La majoria tenien algunes plomes del cos encara acabant de créixer.

Bé, aquí us deixo algunes imatges durant l'anellament

i alguns dels ocells anellats
1) femella adulta (6F)

amb l'ala esquerra sense secundàries retingudes,

l'ala dreta amb la 4a secundària retinguda

 

i la cua tota mudada

2) mascle jove (5M)

amb l'ala amb les cobertores mudades i les rèmiges sense mudar

i la cua per mudar (sobretot fixeu-vos amb el disseny de les rectrius centrals, compareu les amb les de l'adult)