Aquest agost vam anar amb l'Eladi Ribes per la "Bal de Chistau" al Pirineu d'Osca. A part de xalar amb aquells sempre magnífics paisatges, en dues ocasions vam anar per la nit a fer escoltes de mussol pirinenc (
Aegolius funereus). Tot i saber que no era l'època adequada vam anar a provar sort a veure que podia sortir. Cap de nosaltres sabia si n'hi havia o no, tot i que aquells boscos en feien tota la pinta de ser molt adients per a l'espècie.
La primera nit vam començar cap a les 23:00h fins a les 2:00h de la matinada. El trajecte el feiem en cotxe (visca l'outlander!). Ens aturàvem al lloc on consideràvem més o menys interessant i posàvem el cant i diversos reclams de l'espècie uns 4 minuts, si no hi havia resposta anàvem cap al següent punt d'escolta que ens semblava idoni. No sabíem com podia respondre s'aproparia molt, poc o què faria. El cas és que als primers punts d'escolta res de res, començava la petita dosi de decepció escepticisme que se sol instaurar en aquests casos. Finalment, després d'unes quantes escoltes les primeres respostes ... de gamarús (
Strix aluco). Com a mínim ja no fèiem porra. En fi, si per allà rondava un gamarús no era massa probable que apareguessin altres nocturnes.
La nit i el trajecte continuaven i cada cop quedaven menys punts d'escolta i ni rastre de l'Aegolius! Que de fet era ben normal. Al darrer punt, les escoltes ja s'havien convertit en rutina, tornem a sentir el gamarús per la vora, o sigui ja només calia acabar de sentir el segon reclams i plegar. L'Eladi i la Montse mantenien una conversa d'espera per no acabar d'adormir-se del tot, el dia havia estat llarg i la nit començava a fer-se llarga i teniem un bon tros per tornar cap a Chisten. I, en aquestes, quan la son quasi podia sobre nosaltres i la nostra esperança, sentim un dels reclams característics del mussol pririnenc! No una vegada si no dues! L'Eladi va corre cap a la banda de cotxe on era jo dient, "ho és? Ho és!" "Si, si, que ho és" li responc. L'emoció va despertar-nos de cop. "Ara li hem de fer la foto!!!" Evidentment, en aquell moment, se'ns van acabar les piles dels reproductors. Tot i això, el mussol encara ens va dedicar un parell de reclams més, hi vam anar al darrera però el desconeixement dels hàbits l'espècie, la nit i l'habitat van impedir que el poguéssim localitzar i fotografiar.
El reclam és un característic "txo" curt i explosiu. El podeu sentir a la següent pàgina
https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/etologia/bioacustica (aneu a baix de tot de la pàgina, on hi ha els documents adjunts, cerqueu el document reclam txo aegfun, cliqueu a "baixa" i podreu sentir la peça d'audio extreta de la col·lecció "The Bird Songs of Europe, North Africa and the Middle East" de l'Andreas Schulze i el Karl-Heinz Dingler 2007 edittion AMPLE).
La segona nit vam fer una altra pista, altre cop va ser una llarga nit però en aquest cas no hi va haver tanta sort. També vam sentir un gamarús i un suposat ramat de cabirols. Amb tot, el que ens va sobtar més va ser el silenci regnant per totes aquelles raconades de bosc tret, es clar, de les besties que nosaltres havíem destorbat.
Res, només de reviure els moments a l'escriure aquesta entrada, un ja s'imagina altre cop rondant per aquells monts de Déu, amb els pèls eriçats de l'emoció!!!
