28/12/10

Trampeig d'hivern

El primer intent de captura el vam fer el 7 de desembre al Ginestar (Ribera d'Ebre). En aquest cas no hi va haver sort i no es van produir captures. Aquest lloc és un dels indrets on la Sofia Rivaes havia sentit el xot mentre feia el mostreig per a l'Atles dels hivernants. Va ser posar el reclam i al cap mig minut en va contestar un i al cap de cinc minuts ja n'hi havia dos que s'estaven reclamant entre ells! No en vam sentir cap altre més que no fossin aquests dos, més que res ho dic per la seva territorialitat. Bé, la qüestió és que precisament degut en aquest posicionament l'intent de captura va ser això, un intent i prou. Fixeu-vos en el següent vídeo com és l'entorn i quina era la meteorologia del moment (...la lluna era nova).

Fixeu-vos en l'hàbitat, és molt semblant al de l'illa de Buda, arbres alts i un gran plana.


El segon trampeig va ser la nit del 22 i la matinada del 23 de desembre. Les circumstàncies meteorològiques eren força semblants a les del primer trampeig, boira i havia plogut al migdia. En canvi, la lluna era plena. L'endemà sabíem que faria vent i calia aprofitar aquesta "bonança". El cas és que vam posar el reclam en llocs on n'havíem detectat durant l'hivern de l'any passat, territoris que en diríem "segurs", però la sorpresa va ser 0 respostes! Vam estar reclamant en dos territoris. Des de les 23:40 h fins les 00:15 h en un cas, i en l'altre des de les 00:45 fins les 1:00 h, un punt on fins ara sempre havíem tingut respostes o captures, però res de res. Vam decidir deixar-ho estar, per si de cas vam decidir deixar oberta una xarxa. A les 8:00 h del matí quan ja anàvem a desmuntar la xarxa amb el Yago, vam tenir la grata sorpresa de trobar aquest xot! Es tractava d'un adult amb un 3 de múscul i un 4 de greix! Cap dels anellats l'any passat per aquestes dates tenia aquestes condicions.


Ara caldrà veure aquest dies de final d'any i gener si fem alguna altra captura i què ens trobem... (continuarà)

5/12/10

La captura de l'astor

El divendres per la tarda em truca el Toni Canet i em diu que uns amics l'acaben de trucar per si volem anellar un astor (Accipiter gentilis). Es tracta d'anar a la urbanització del Pinós a Seva. Diu que el va capturar un veí dins del galliner, el va trobar que s'havia menjat una gallina. Se suposa que devia portar unes hores i no sabia sortir. Pel que sabem és un costum habitual en els astors i esparvers (de fet, uns amics d'aquests mateixos ja ens havien avisat fa un parell d'anys sobre un esparver que havia entrat en un galliner a Centelles).

Fixeu-vos quin pap fa! No va patir gens de gana

Bé, el cas és que hi vam anar al vespre (per això les fotos són fosques). El tenien en una caixa on l'havien alimentat amb carn, es podia observar fàcilment com s'havia atipat amb la teca que li oferien, feia un pap com un tudó! Com que estava a les fosques va ser fàcil agafar-li les potes per poder-lo treure. Al treure'l ràpidament veiem que és una femella per les dimensions, de la mida d'un aligot! L'anella que li posem és un 8, no li va gens ampla més aviat justa! En tot moment no es va esverar ni res, va estar molt tranquil·la.

Mireu quines potes, com mig dit del Toni! El plomatge estava impecable


Respecte les dades d'anellament era una femella adulta amb ala de 340 mm, 1100 mm d'envergadura i de pes... no teníem una pesola suficient! Més de mig quilo segur que el feia.

Ala dreta, on es poden veure algunes secundàries mudades juntament amb algunes cobertores
 A les vuit del vespre l'alliberàvem, feia una nit estel·lada preludi de la glaçada de l'endemà. Al marxar va resseguir els llums del carrer per girar cap ... li vam perdre la pista just entrar a la foscor. Una estona que també va servir per seduir ambientalment als nois que ens van avisar, un d'ells no parava de dir-nos que l'havia pogut tocar, que molt "guai" això que fèiem. Un molt bona estona. Vam xal·lar de valent.

25/10/10

Nova web

... sobre els ocells del Níger

http://www.bromus.net/nibdab/portal.action

Ahir mateix ja la vaig twitejar. És molt recent però ja hi ha unes quantes persones que hi han penjat observacions i fotos recents. Fins ara havia estat en fase beta i ahir mateix ja la van inaaugrar oficialment per a tohom. Tot i que es recent el Joost Brouwer, una de les persones que la gestiona, ja porta recollint informació sobre l'avifauna del Níger fa molt temps (vegeu la guia Bradt sobre Níger o la pàgina de l'African Bird Club sobre Níger). Quan hi vam anar al 2007-08 li vam enviar la informació de les observacions. Ell porta un projecte sobre el falcó sagrat (Falco cherrug) hivernant a Níger. Tot i que a la pàgina apareix una foto d'estruç, si, si encara n'hi ha! La gent que porta el seguiment dels estruços són uns americans, un d'ells viu tot l'any a Niamey. Això era fins abans del cop d'estat que hi va haver ara fa aproximadament un any. Tot un món això del Níger.

jc

25/9/10

Alliberament de rapinyaires al Refugi de Fauna de Riber

El proppassat diumenge 12 de setembre el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, amb el Cesar Piñol com a representant, va alliberar 2 òlibes (Tyto alba), 3 mussols comuns (Athene noctua), 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 2 mussols banyuts (Asio otus). Tots ells, s'ha de dir, en un perfecte estat, de plomes, de musculatura i d'entrenament al vol. L'alliberament va ser pel matí. Tot i no ser molts, érem més de 10 persones, entre les quals hi havia 4 nens que van xalar d'allò més.

Va ser un matí amb ritme, engrescador. Ara una espècie, ara l'altra sense temps per avorrir-se, sempre gaudint de l'entorn de Riber. Primer vam alliberar les òlibes i mussols comuns a Ca l'Alió, amb el Joan Ferrer fent d'amfitrió. Després ens vam desplaçar cap al riu Sió, on vam aviar els xoriguers comuns, al cap d'un minut ja sobrevolaven els nostres caps, com si fes tota la vida que estiguessin per allà. I els darrers en deixar anar van ser els mussols banyuts.

Tots els alliberaments van ser un espectacle, esperem que sigui el primer d'una llarga sèrie. Aquí us deixo algunes de les filmacions i fotos que vam poder fer durant la jornada. Va ser tot un plaer poder-hi assistir.


Vam deixar anar les òlibes al mateix lloc on havia criat enguany una parella. El lloc com es pot apreciar, és ideal.

Aquí el Joan Ferrer avia un xoriguer comú jove de l'any, com la resta dels alliberats.

Un dels dos mussols banyuts engegats, com es pot apreciar el seu estat és immillorable. Va marxar sobrevolant els camps i es va aturar al terra. En acabat, ja li vam perdre la pista.

El Cesar ensenyant com agafar el mussol comú a l'Oriol, just abans de posar-lo en una caixa per passar el dia. Al vespre el Joan els va obrir la porta de la caixa per a que se n'anessin fora.

A la recerca del mussol pirinenc

Aquest agost vam anar amb l'Eladi Ribes per la "Bal de Chistau" al Pirineu d'Osca. A part de xalar amb aquells sempre magnífics paisatges, en dues ocasions vam anar per la nit a fer escoltes de mussol pirinenc (Aegolius funereus). Tot i saber que no era l'època adequada vam anar a provar sort a veure que podia sortir. Cap de nosaltres sabia si n'hi havia  o no, tot i que aquells boscos en feien tota la pinta de ser molt adients per a l'espècie.

La primera nit vam començar cap a les 23:00h fins a les 2:00h de la matinada. El trajecte el feiem en cotxe (visca l'outlander!). Ens aturàvem al lloc on consideràvem més o menys interessant i posàvem el cant i diversos reclams de l'espècie uns 4 minuts, si no hi havia resposta anàvem cap al següent punt d'escolta que ens semblava idoni. No sabíem com podia respondre s'aproparia molt, poc o què faria. El cas és que als primers punts d'escolta res de res, començava la petita dosi de decepció escepticisme que se sol instaurar en aquests casos. Finalment, després d'unes quantes escoltes les primeres respostes ... de gamarús (Strix aluco). Com a mínim ja no fèiem porra. En fi, si per allà rondava un gamarús no era massa probable que apareguessin altres nocturnes.

La nit i el trajecte continuaven i cada cop quedaven menys punts d'escolta i ni rastre de l'Aegolius! Que de fet era ben normal. Al darrer punt, les escoltes ja s'havien convertit en rutina, tornem a sentir el gamarús per la vora, o sigui ja només calia acabar de sentir el segon reclams i plegar. L'Eladi i la Montse mantenien una conversa d'espera per no acabar d'adormir-se del tot, el dia havia estat llarg i la nit començava a fer-se llarga i teniem un bon tros per tornar cap a Chisten. I, en aquestes, quan la son quasi podia sobre nosaltres i la nostra esperança, sentim un dels reclams característics del mussol pririnenc! No una vegada si no dues! L'Eladi va corre cap a la banda de cotxe on era jo dient, "ho és? Ho és!" "Si, si, que ho és" li responc. L'emoció va despertar-nos de cop. "Ara li hem de fer la foto!!!" Evidentment, en aquell moment, se'ns van acabar les piles dels reproductors. Tot i això, el mussol encara ens va dedicar un parell de reclams més, hi vam anar al darrera però el desconeixement dels hàbits l'espècie, la nit i l'habitat van impedir que el poguéssim localitzar i fotografiar.

El reclam és un característic "txo" curt i explosiu. El podeu sentir a la següent pàgina https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/etologia/bioacustica (aneu a baix de tot de la pàgina, on hi ha els documents adjunts, cerqueu el document reclam txo aegfun, cliqueu a "baixa" i podreu sentir la peça d'audio extreta de la col·lecció "The Bird Songs of Europe, North Africa and the Middle East" de l'Andreas Schulze i el Karl-Heinz Dingler 2007 edittion AMPLE).

La segona nit vam fer una altra pista, altre cop va ser una llarga nit però en aquest cas no hi va haver tanta sort. També vam sentir un gamarús i un suposat ramat de cabirols. Amb tot, el que ens va sobtar més va ser el silenci regnant per totes aquelles raconades de bosc tret, es clar, de les besties que nosaltres havíem destorbat.

Res, només de reviure els moments a l'escriure aquesta entrada, un ja s'imagina altre cop rondant per aquells monts de Déu, amb els pèls eriçats de l'emoció!!!

24/7/10

... i més Riber

El darrer dia que vam anar a Riber el Joan ferrer ens va ensenyar un ortòpter molt gran i molt característic. Es tracta del Saga pedo, un ortòpter del qual actualment es coneixen ben poques cites a Catalunya. També coneguda amb el nom de llagosta plegamans. Com que és un animal d'hàbits nocturns, segons la bibliografia, podria ser ben bé doncs una presa del xot. De totes maneres, no us feu massa il·lusions és un animal raríssim, amb unes 10-15 cites conegudes a tot Catalunya, bona part de les més recents són del propi Joan Ferrer (el podreu veure al video, porta una samarreta amb un lema reivindicatiu). La veritat jo no l'havia vist mai fins aleshores, així doncs haurem d'estar al cas ...persiundecas! Si seguiu el lligam podreu veure el programa que li van dedicar a "El Medi Ambient" de TV3.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/llagosta-plegamans-linsecte-mes-car-de-veure/video/3011190/

I aquí un altre documental


6/7/10

Aquest cop si, ja arriben les primeres eclosions!

La caixa-niu de referència, la històrica 6, en aquesta hem detectat ja els primers pollets de xot! Tot just estrenat el juliol, el dia 1 vam visitar les primeres caixes de dia per a veure si ja hi havia hagut alguna eclosió. Atès que el dia 26 de juny va ser lluna plena el més probable és que ja haguessin començat les eclosions, tenint en compte l'ús que sembla que fan els xots de la lluna com a calendari. Tanmateix a dia d'avui, 6 de juliol encara hi ha algunes femelles que estan covant! Ara com ara només conec un caixa amb els polls ja escapats, la 1 de Sant Marc, de les 7 caixes que hi tenim 5 estan ocupades per xot 2 amb pollets recent eclosionats i 2 encara covant.
Avui revisant les caixes d'Hostalets de Balenyà he detectat uns pelats nascuts d'un dia com a molt i una femella que encara covava.

...Riber

El 27/06/10 vam anar a visitar les caixes d'aqueix lloc tant espaterrant dels Plans de Sió, a la Segarra. En concret, vam anar al poblet de Riber amb la Montse, el Joan Ferrer i alguns guardes forestals i família, com deiea, a revisar les caixes per xot. Això en principi, perquè només arribar el Joan ens comenta per anellar uns polls d'òliba (Tyto alba) a casa seva, ca l'Alió, una d'aquestes cases monumentals, emblemàtiques, fascinadores, històriques i centenàries (mil·lenària segons el Joan) dels Plans de Sió.


Recordeu estem a la Segarra. Resulta que ens esperava una altra sorpresa, un caixa per a xoriguers (Falco tinunculus) que havien ocupat aquest any també l'havíem de revisar. Abans d'anellar els polls d'òliba mirem si hi havia algun poll de xoriguer .... i trobem que estava buida, amb preses fresques d'aquell mateix dia, o sigui que s'havien escapat feia ben poc, quasi els atrapem! Quan anem cap a les òlibes veiem un ocell volant al fons de les golfes, a l'apropar-nos ...un xoriguer! Un dels polls que s'havia escapat, per comptes de sortir a fora de la casa es va colar cap a les golfes. Us podeu imaginar, tots els que érem a capturar el juvenil de xoriguer.



A la tarda, mentre continuàvem revisant caixes de xot, als peus d'un freixe trobem unes esplomissades ...de juvenil de xoriguer! Segons sembla el causant hauria estat un gat (o un altre mamífer diürn?).

El Joan em comentava de manera contradictòria, sense adonar-se'n, per una banda que veia bastant malmés l'espai segarrenc on ens trobàvem, mentre que per altra em deia que al bosc de ribera hi niava l'aligot comú (Buteo buteo), on l'any passat ho havia fet l'astor (Accipiter gentilis) a casa seva ho feia l'òliba i el xoriguer comú i en un arbre del seu hort hi havia una parella de xots ocupant una caixa-niu. Després pensant sobre el que va dir dius, si en uns 300 m2 hi ha tal riquesa de rapinyaires déu ser que la cosa no està tant malament. Cal recordar que precisament són els depredadors de dalt de la piràmide tròfica qui la mantenen i l'organitzen. A més, no sé si també hi ronda un milà negre (Milvus migrans) per la zona. Per acabar de confirmar un bon estat de conservació de l'indret, cal veure si hi ha gaires espècies depredadores oportunistes com les garses (Pica pica) voltant per allà.

Després de revisar les robustes caixes només en vam trobar 2 d'ocupades per xot, encara estaven covant. Igual com al meandre de Flix (Ribera d'Ebre), també dues caixes ocupades i encara adults covant, tal com vam observar amb el Joan Bernal un parell de dies abans. Per tant, es confirma que enguany arreu de Catalunya les postes van ser tardanes com a conseqüència de les pluges (http://www.telefonica.net/web2/pereespinet/Dades-Meteo/Pluja-Taradell-2010.htm). El normal per aquestes dates seria eclosions i quasi algun envol!

5/7/10

L'altra cara de les nocturnes

L'altre dia vam anar a la masia Camadoca, a Santa Maria de Merlès (Lluçanès). Va ser una visita molt profitosa, com sempre. Es tracta d'un centre de cria de fauna i educació ambiental declarat nucli zoològic per la Generalitat de Catalunya cuidat amb tot el "carinyo" per la Núria i l'Oriol. Vegeu més informació a: http://www.berguedaturisme.com/Informacion.aspx
http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040800_26_26835__Comarques-Merles-acollira-centre-ambiental-sobre-fauna-autoctona-lleres-Llobregat

Bé, doncs, de fet la nostra visita era per poder revisar alguns dels rapinyaires nocturns que cuiden. Vam poder fer algunes fotos. Els ocells estan en molt bones condicions i molt ben cuidats. Nosaltres que estem acostumats a veure rapinyaires nocturns en llibertat i veure aquests ocells fruit de col·lisions, ferides d'arma, diversos traumatistes ens va impactar, a mi personalment em va fer reflexionar. Tots aquests ocells procedeixen de centres de recuperació de fauna, l'altra cara del món conservacionista sovint oblidada, la que no veiem. Us penjo algunes de les fotos per a que hi reflexioneu.

Aparentment un mussol comú (Athene noctua) ben normal i corrent, amb bon aspecte.

Si ens hi fixem bé veiem com el bec està mal format, l'iris de l'ull esquerra (a la foto part dreta) està trencat. D'altres presenten altres lesions com ara ales trencades que s'han quedat mal soldades i ja no poden volar, etc.

O com aquest mussol banyut (Asio otus)

d'aspecte impecable però que si us hi fixeu no és que tingui l'ull aclucat si no que no té ull! El va perdre arrel d'una col·lisió amb un cotxe. Moltes vegades anem en cotxe i quasi enxampem algun ocell, pel retrovisor pot ser arribem a veure que continua volant i com a molt pensem instantàniament que ha estat un "copet de no res" i que se n'ha sortit. Si veiéssim aquell ocell un setmana després potser trobaríem un com aquests mussol banyut o semblant. La propera vegada aturem-nos i assegurem-nos que no li hagi passat res. Segur que encara podem fer qualque cosa més.

D'altra banda, destacar el fet de poder manipular alguns ocells ens va permetre aprofondir en aspectes que habitualment no tractem, com ara el sexat del mussol banyut.
Aquesta àlula correspon a la d'una femella. El marge extern de la ploma més gran té 4 barres fosques mínim i el marge marró blanquinós. En el cas del mascle com a molt presenta 3 barres fosques i el marge és blanc. Aquest és el tret més fàcilment identificable i alhora definitori de cara al sexat. També n'hi ha d'altres, però amb matisos de colors cosa que els fa poc vàlids com a distintius, si com a complementaris.

En definitiva Camadoca un lloc per anar visitant.

4/7/10

La darrera captura pre-nupcial

El dijous 08/06 vam finalitzar el trampeig pre-nupcial. Vam anar amb el Toni Canet i un parell de profes de l'institut a capturar el darrer xot al turó testimoni de Sant Marc (Calldetenes-Santa Eugènia de Berga). Una mica més i s'escapa de la xarxa, però al final vam capturar un mascle adult (vegeu les fotos al davall).

A destacar, si us fixeu amb l'ull dret (recordeu l'ull dret del xot a la foto cau a la banda esquerra) li podreu arribar a veure una taca negra a l'iris (lesió ocular? indicador d'alguna altra lesió corporal, tal com quan es va descobrir la iridologia?).
Allà a la vora hi ha una caixa que vam destorbar, en va sortir la femella que covava, però avui 04/07 hem comprovat com el destorb no va ser greu i la posta no es va veure afectada.
I així va ser com vam acabar les captures durant el període pre-reproductor.

7/6/10

A ritme de rècord!

Es clar, si l'anterior trampeig n'havíem capturat 2, al següent en tocaven 3! Sí, si! Ahir (5/6/10) amb la Montse vam anar a Malla i vam capturar 3 femelles de xot en només 12 minuts i de manera simultània! (de fet són 9 minuts, però entre que esperàvem a veure si els tornàvem a sentir o no...). Fins ara, mai havíem capturat tants xots en tant poc temps. Segur que hi té a veure el nou reclam que fem servir (gràcies Yago!).

Vam posar el reclam a les 22:46 h i a les 22:59 h  vam visitar la xarxa, sense bosses on posar els ocells. Pensàvem que com a molt hi trobaríem un xot (havíem posat el reclam prèviament a muntar la xarxa per veure quina resposta teníem i només havia contestat un xot a la llunyania), res més lluny de la realitat. Hi havia 3 xots, no teníem bosses i estaven molt esverats, es podien escapar d'un moment a l'altre! Semblava una xarxa en una campanya de migració. Tots, més ben dit, totes estaven molt juntes a la xarxa i calia anar en compte. Com ja heu endevinat es tractava de 3 femelles adultes. Aquí les teniu:




Totes 3 força rogenques i ... agressives, les dues primeres més que no pas la tercera. El sexat es per biometria, però en el cas de la del mig portava una ou a l'abdomen! O sigui que encara no devia haver acabat la posta. Si fem comptes, ens en anem a principi de juliol quan hi hauran les eclosions, és a dir, "anem un mica tardans".

4/6/10

Les darreres captures ...per parella

El dimarts a la nit vam trampejar amb lo Toni Canet a la zona d'Hostalets de Balenyà. Feia anys que no hi trampejàvem. És un lloc amb una elevada densitat de xot on tenim unes quantes caixes. De fet, hi vam anar a capturar individus ja anellats, un dels quals porta un geolocalitzador.


El trampeig va anar de conya. Després de situar la xarxa en un lloc nou respecte dels utilitzats anteriorment, al cap d'un minut ja contestava un xot. ... un altre i un tercer que no sabíem del cert (feia una mica de vent). Al cap de 25 minuts ja teníem el primer i un que es va escapar de la xarxa! Uns 20 minuts més i ja en tornàvem a tenir un altre i el tercer rondant per la xarxa. Mentre esperàvem que caigués el tercer, el primer encara va tornar a recaure a la xarxa.


Aquí els teniu:







Per biometria es tracta d'un mascle i d'una femella, tots dos adults. El mascle més agressiu que la femella clarament més gran (sobretot fixeu-vos amb la imatge superior). 


També ens va visitar un poll de mussol banyut (cantant per la vora) i un possible adult que va sobrevolar-nos. Els enganyapastors continuaven cantant i també unes guatlles es van afegir al concert nocturn (més rossinyols, granotes, grills i, fins i tot, una cotoliu??!!) ...Va ser tot un espectacle.

31/5/10

I més xots

Ahir a la nit amb el Pep Prat vam anar a trampejar, per la zona del Vivet, a veure si capturàvem algun xot aprofitant els darrers dies de lluna plena. Ara aviat començaran les eclosions (?) i cal deixar-los tranquils. Bé doncs, després d'una estona reclamant per veure si contestaven, només sentiem algun xot molt llunyà. finalment ens decidim a muntar les xarxes i al cap de poc ja el teniem. Un xot molt tranquil. Val a dir que es tracta d'un mascle de l'any passat. Fins ara la majoria eren ja ocells d'un mínim de dos anys. Tenia una cua molt curta.


Fixeu-vos amb les primàries i secundàries d'aspecte envellit. També fixeu-vos amb les puntes de les secundàries que no són gaire arrodonides, més aviat punxegudes. Vaja, un ocell de llibre.

Més puputs

Ahir a la tarda (29/05) vam anar amb l'Albert Baucells i el Toni Canet a anellar els polls de puput de la caixa-comptador. Hi havia quatre pollets amb els canons de les plomes recent esclatats, són polls que tenen 9 dies (sabem la data d'eclosió). Vegeu el següent video:



Com es pot veure, no totes les preses que els porten estan mortes. Algunes encara sobreviuen i se'n surten, com és el cas d'aquest grill que hi havia dins de la caixa. Suposo que és massa gros com per a que els pelats se'l puguin empassar (.. o no?).


A banda dels anellaments també hem seguit una estona el ritme d'aportació de menjar als polls per part de tots dos adults.

19:05h tornem a penjar la caixa.niu amb els polls anellats
19:25h primer adult portant menjar
19:27h segon adult portant menjar
19:31h tercera aportació de menjar
19:35h quart peixement dels polls

La durada dels peixements és molt curta i si no estàs molt al cas pot passar desapercebut l'arribada de l'adult a la caixa. En la següent foto s'observa l'adult peixent. Ho fa sense entrar dins al niu, cosa que el comptador també detecta. Cal suposar que a final de la setmana que ve ja estaran a punt de sortir de la caixa.

28/5/10

A la tercera... entrada de Caprimulgus...

Aquesta setmana, al tercer intent, vaig poder capturar el xot de vora casa, "el que s'ha quedat sense caixa". Si més no, un que ronda per la zona. Era el que faltava per continuar amb el marcatge de xots durant tot l'any. Entre el vent, les pluges i altres elements impossibilitadors no hi hagut manera de trampejar. O bé al trampejar la lluna no era l'adequada??!!, o bé feia una mica massa de vent, o bé la posició de les xarxes no era prou idònia, o ... en fi.

Es tracta d'un xot molt fosc, fixeu-vos amb la cara (compareu-lo amb el primer xot de març).

Encara que no ho sembli a la foto, era un individu molt agressiu. No parava de pessigar i clavar les ungles.

Es tracta d'un ocell adult (a la foto no aprecia massa bé el plomatge). Probablement es tracti d'un mascle, encara que per biometria no es pot sexar, feia 157mm d'ala (mesura situada en el rang de solapament, vegeu més informació a http://sites.google.com/site/collectiulaxuta/identificacio/biometria).

A banda del xot, durant aquests dies he pogut constatar l'entrada/arribada de Caprimulgus sp. El diumenge passat (23/05) vaig veure un enganyapastors (C. europaeus) a La Palma, el dilluns a la nit vaig sentir cantar un siboc (C. ruficollis) a Cambrils i aquest dimecres, durant el trampeig de xot, vaig sentir i quasi capturar un altre enganyapastors excitadíssim a Taradell .... us imagineu quin espectacle veure les passades que feia i els batecs d'ala que ressonaven per tota la raconada! buff quina setmana! ...Una setmana de lluna plena... Ah i els tòtils (Alytes obstetricans) cantant!

21/5/10

Primeres eclosions...

Doncs si, es tracta de les primeres eclosions però en aquest cas de la puput (Upupa epops) okupa. Ahir 20/05/2010 vam anar amb en Toni Canet a revisar la caixa amb la puput que havíem anellat. Ens pensàvem que la puput hauria abandonat la caixa, després de l'ensurt d'haver-la anellat, però res més lluny de la realitat. Ni el xot que canta per la vora ha ocupat la caixa, ni la puput va abandonar la posta, ni els ous es van veure afectats durant la manipulació. La sorpresa nostra va ser que al guaitar pel forat de la caixa vam sentir primer i veure després un parell de pelats nascuts aquell mateix dia. L'adult continuava dins la caixa sense moure's gens, covant els ous que encara estaven per eclosionar. Vam tornar a penjar la caixa i la vam deixar estar per a no perjudicar-la més.

Quan tornàvem de revisar la caixa, desfent el camí d'anada, ens hem trobat amb un pelat de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que acabava de sortir del niu. Primer n'hem vist reclamant en un ametller. més endavant veiem aquest altre (el mateix d'abans?) al mig del camí.


Ha estat una bona estona, li ha donat becada la femella adulta (llàstima! no he pogut fer-li la foto) i encara s'ha quedat aturat al camí.

Al final s'ha decidit a marxar, s'ha enfilat en un pastor elèctric i ha marxat volant uns 25-30 metres. Allà ha continuat reclamant als adults.

En fi, tota una tarda d'aconteixements fenològics.

8/5/10

Un okupa a la caixa comptador

Avui a la tarda l'Albert Baucells em truca i em diu que ha anat a veure la caixa amb el comptador d'activitat. Em comenta que ha vist com entravea i sortia de la caixa una puput (Upupa epops)! ...Que hi farem. Es tracta d'una parella de puputs que fins ara havien niat en una casa que hi ha vora la caixa. Enguany van aterrar la casa i per això s'haurien traslladat a aquesta nova cavitat. El problema, es clar, ara és per a la parella de xot que portava un parell d'anys ocupant aquesta caixa. Un altre dels exemples de competència interespecífica, en aquest cas per la cavitat on reproduir-se. ... Avui al vespre la parella de xot continua cantant allà mateix

A mitja tarda hem anat amb el Toni Canet a veure què hi havia realment a la caixa. Baixem la caixa poc a poc, pel forat d'entrada podem veure com la puput és a l'interior, suposadament covant. Hi tenia 6 ous. L'hem anellat, li fem les fotos de rigor i la tornem a posar dins de la caixa. Després d'aquest mareig cal veure com s'ho agafarà. Aquí teniu les fotos de la puput.

Lògicament, com podeu veure, estava força inquieta.

De totes maneres s'ha deixat fer bé les fotos.
Fixeu-vos bé amb l'ala. Costa de veure si les plomes són de la mateixa generació. Però amb la llum adequada i el detall de les secundàries es veu el següent:
Les 4 secundàries més externes són velles i des de la S5 fins a la S9 són noves. Fixeu-vos bé amb el negre, més que amb el blanc, de les plomes. Les primàries són totes velles. L'ocell hauria fet una muda parcial força extensa. Per tant, es tracta d'un ocell de l'any passat.

D'altra banda, cal dir que les pluges dels darrers dies hauran endarrerit les ocupacions de les caixes per a la posta.

18/4/10

Arreglant el comptador d'activitat

Avui hem anat amb l'Albert Baucells a veure si funcionava el comptador d'activitat que tenim en una caixa. Hem vist que no anava bé del tot. No recollia bé les dades i no es podien consultar del tot. Prèviament hem instal·lat una nova versió millorada del programa al xip. Hi havia algun problema amb el consum de la bateria, i calia arreglar-lo. Al comprovar el nou programa no funcionava res i l'hem hagut de restituir per un altre. Fetes totes les comprovacions pertinents hem penjat la caixa. Ara cal veure com anirà...

Descarregant les dades (es pot observar que la caixa ja estava ocupada per mallerengues)

Llegint les dades, primers problemes.

Conectant amb el xip per a descarregar una nova versió del programa

La placa en qüestió del projecte e-niu (en col·laboració amb la Universitat de Vic)




Aquí teniu el resum dels fets en vídeo.

10/4/10

Ara toca la revisió de caixes-niu

Aquest dies abans de l'època de reproducció cal revisar les caixes-niu, arreglar-les si convé i preparar-les per a que els ocell que l'ocupin no pateixen cap accident degut a un mal manteniment. Per exemple els picots, tant el verd (Picus viridis) com el garser gran (Dendrocopos major) són uns amants de destrossar les entrades de les caixes-niu. Fan els forats més grans per on hi poden passar millor, sobretot el picot verd, i així s'hi poden ajocar la mar de bé. Aquí en teniu un exemple prou testimonial:


Fixeu-vos-hi bé, són dues caixes diferents. En el video següent es veu la revisió i manteniment d'una caixa-niu, ...allò que cal fer cada any si no volem tenir, millor dit, que tinguin els ocupants algun disgust innecessari.

Presentació del llibre Els rapinyaires nocturns de Catalunya



Ahir al vespre es va presentar a l'aula magna de la Facultat de Biologia de la UB el llibre Els rapinyaires nocturns de Catalunya. L'acte va reunir un centenar de persones de diferents àmbits, des de gent afí al món ornitològic, gent del mon empresarial, persones grans, persones de la universitat i el conjunt d'autors. A la presentació van participar el president de la ICHN, el Sr Josep Mª Ninot, com a representants de la UB van parlar els Drs. Xavier Ferrer i Joan Real, l'editor del llibre el Jordi Baucells i, com a cloenda, hi va haver l'entranyable xerrada del Dr. Iñigo Zuberogoitia. L'acte va concloure amb una foto de tot el col·lectiu d'autors que van participar en l'obra. Després vam anar a sopar en un restaurant vora la universitat, on vam poder gaudir una mica més del Dr Zuberogoitia fins passada la mitjanit.

El llibre reuneix informació, en un primer apartat, de totes les espècies de rapinyaires nocturns en forma de monografies amb informació de caire general. Un extens catàleg fotogràfic situa les espècies i aporta una informació pedagògica sobre la seva conservació, la seva gestió, els impactes als que estan sotmeses i centra al lector sobre el contingut del llibre. En un següent apartat es tracten els hàbitats per ales diferents espècies així com els impactes, recomanacions i actuacions que es poden dur a terme per a millorar la conservació d'aquest grup d'ocells. Finalment l'apartat més tècnic o més aplicat, un compendi de fitxes per a resoldre situacions concretes davant d'un impacte i minimitzar-ne els seus efectes, el que li dóna un aire més de guia tècnica al llibre. Aquest apartat no resta tancat, ans al contrari resta obert a incorporar noves situacions que es puguin donar en un futur o que encara no s'hagin qualificat. 

En fi, tot un treball col·lectiu que suposa una primera pedra. Un inici de camí cap a una millora en la conservació i gestió dels nostres rapinyaires nocturns.

9/4/10

Més trampeig i captures

Continuen les captures, aquest cop a La Palma d'Ebre (administrativament extrem NE de la Ribera d'Ebre, geogràficament entre les comarques de Les Garrigues i El Priorat). Per Setmana Santa (quasi coincidint amb la lluna plena!) vaig trampejar el dijous a la nit en una zona on hi tinc una caixa, en vaig captuar un amb un no res, ni cinc minuts! A més, resulta que és un autocontrol d'un ocell de l'agost del 2006 capturat al mateix lloc!!! ...Fabulós.


Aquí teniu les fotos de l'ocell,




i de l'ala corresponent.




La cara d'espantat no és casualitat, és ben bé que tenen memòria i, tot i haver passat ja uns quants anys, encara se'n recordava de mi! per això em va dedicar unes quantes "carícies" de les que encara en tinc la marca. L'edat, òbviament és d'un adult, o sigui, que l'ala és de manual de datació. Pel que fa al sexe tot i tenir una grandària de mida femenina no m'atreveixo a assegurar que sigui una femella ...essent atreta per un reclam. Cal dedicar-hi més esforç.


El dissabte vaig tornar a trampejar en un altre lloc però estava núvol i feia força vent. Tot i això es van atansar un parell de xots a tocar de la xarxa ...però no hi va haver manera de capturar-los, encara se'n riuen ara! 

26/3/10

Estornells jugant a la neu

Tot i fer ja quasi 3 setmanes de la nevada, ara penjo aquesta filmació que vaig poder fer durant aquest episodi meteorològic. Quan el gruix de neu ja era prou important els estornells es van posar a jugar, caminar o correr per la neu d'algunes teulades. No sé ben bé que volien fer però va durar una bona estona, no és el cas del video que dura poc temps. En qualsevol cas, es tracta d'un altre exemple de meteorologia adversa i com ho afronten els ocells, en aquest cas estornells vulgars (Sturnus vulgaris).


Aprofito per comentar també que ja fa una setmana que la neu ha desaparegut del tot dels carrers i teulades. Ara en aquestes teulades ja es pot observar a les cotxes fumades (Phoenicurus ochrorus) cantant a tota castanya!

24/3/10

Primeres captures ... dels primers migrants!!!


Ahir a la nit amb el Pep Prat vam capturar el primer xot de l'any!!!! Es tracta d'un mascle adult preciós que estava cantant a la zona del Vivet, a Taradell. És de les captures més primerenques que tenim de xot. Tot i que ja se n'havia vist i sentit per altres indrets d'interior de Catalunya. Aquí en teniu les fotos:


Com podeu veure és un xot molt blanc de cara i més aviat de fase grisa.


L'ala és d'un exemplar adult (edat EURING 6) de llibre! De fet, tot el plomatge d'aquest ocell era de llibre (a baix es pot veure la cua). Un plomatge amb un tacte molt suau i molt ben fet.... una delícia d'ocell.

3/3/10

I finalment ... la segona sessió de trampeig a Buda

Doncs si, tot i els imponderables meteorològics, finalment, aquest passat divendres (26/2), vam poder trampejar a Buda. El Gerard, el Carles, la Karine, el Yago i jo mateix, cap a les deu del vespre vam començar a trampejar xots.

Vam capturar 3 xots. Tots ells ja estaven anellats prèviament a l'estiu o a la tardor a Buda mateix. 2 d'aquests també els haviem capturat a principis de gener a la mateixa xarxa! El tercer no l'haviem capturat en cap moment durant la hivernada. O sigui, que a més d'una petita població hivernant sembla que són territorials.

També cal dir que el trampeig es va fer amb lluna plena i la resposta dels xots va semblar ser molt més enèrgica que quan ho vam fer amb lluna nova. L'arribada ja ho anunciava, n'estaven cantant un mínim de dos! ... Tot i que quan vam posar el reclam no en va contestar cap, ... però si que van caure!

Aquí teniu el xot en qüestió capturat

amb l'ala corresponent


Es tracta d'una femella adulta.

Finalment, unes ràpides conclusions d'aquest seguiment de la hivernada a l'illa de Buda:


Més o menys, podem establir un mínim de població hivernant de 6 individus (si més no per la zona de trampeig, cal recordar que mitjançant les escoltes el nombre detectat era força inferior, de l'ordre de només el 50%), autòctons i molt territorials (també a l'hivern). La muda de les plomes de vol la realitzen just al començar l'hivern o cap al desembre és el que ens falta acabar d'esbrinar. Predominant els mascles (4) sobre les femelles (2) ... o no 3/3 (si al final el 4130474 és una femella. Pel que fa a les edats, 3 dels 4 mascles possibles són primers hiverns (euring 5) i un de segon hivern (euring 7) i les femelles totes elles adultes (euring 6). Crec que són uns resultats força interessants, i més tenint en compte que es tracta d'un lloc d'hivernada regular!

Agrair al Parc Natural del Delta de l'Ebre per les facilitats donades tant en el tema de l'allotjament com en el del trampeig. 

20/2/10

trampeig al Delta

El cap de setmana passat vam anar a trampejar a Buda, l'Eladi Ribes, el Yago Brugnoli, el Carles (un noi que comença ara amb l'anellament), son pare i jo mateix. Vam col·locar un parell de xarxes i un parell de reclams. No feia massa vent per al trampeig, si més no fins a mitjanit. Vam trampejar aproximadament una hora i mitja. Només vam sentir 2-3 xots però cap captura. Estaven molt quiets, res a veure amb l'activitat mostrada a principis de gener.

El dissabte a la nit van dir que faria més vent i ho vam deixar estar per al cap de setmana del 26 al 28 de febrer. O sigui, si algú es vol apuntar hi tornarem altre cop aquest cap de setmana que ve. El trampeig serà divendres i dissabte per la nit i diumenge pel matí de tornada. És la darrera oportunitat de trampejar xots hivernants. A veure si aquesta vegada hi ha sort.

jc

25/1/10

Sobre la candidatura d'Ascó (Ribera d'Ebre) a seu del cementiri de residus nuclears

Normalment no parlo de temes d'aquests en el bloc de la xuta, però aquesta vegada no me'n puc estar. i sobretot després d'haver vist les següents imatges.




A part dels sentiments remoguts aquests dies per la Ribera d'Ebre, més en concret al poble d'Ascó. Sentiments que recorden aquells anys 70 i principis dels 80 del moviment antinuclear "Nuclear, no gràcies". Val la pena dir que els temps han canviat i ara les decisions ja no vénen imposades per l'autoritat administrativa omnipotent d'un aleshores, ja llunyà?

Primera qüestió, l'organització territorial i la distribució dels residus ... amb recursos. Per una banda dir que es tracta d'un model colonial, en el sentit de les antigues colònies industrials, que ja pateixen fa més de cent anys, precisament aquestes terres ebrenques. Aquests models es basen en un creixement sobtat de recursos, de capital invertit, de nivell de vida, etc. Una altra cosa és que duguin a terme un desenvolupament, és a dir, que s'hi generi un teixit socioeconòmic, industrial, tecnològic, científic, cultural, etc capaç de ser autosuficient, no dependent com el model que hi ha instaurat actualment per aquestes terres. De fet, una cosa és el que volen fer i l'altra és el que acaben fent o esdevenint, encara que sigui amb tota la bona intenció del món.

Per altra banda, no pot ser que estigui a les mans d'un grup reduït i "privilegiat", en termes històrics, el fet de poder decidir sobre el futur d'un municipi, part d'una entitat territorial, a qui hipotecarà per "sempre", en termes històrics. L'afectació d'aquesta decisió és prou amplia territorialment parlant, ja es van fer malament les coses al seu temps, però ara potser es pot evitar. Crec que és una decisió que s'ha de consensuar amb els municipis tant de la comarca i com de comarques les veïnes.

En segon terme, la mobilització social continua seguint el model de reivindicació, de grup pressió, d'opinió pública social. Fa poc no hem vist una altra sortida? També en el tema de la mobilització social, si em refereixo a la consulta popular sobre la independència de Catalunya. No afecta a tot un territori? No es tracta de decidir per a un futur sobre el nostre territori, les nostres relacions amb els veïns. Aquest crec que és el model a seguir, quant a decidir sobre el nostre futur, la consulta popular. Quan l'afectació territorial, històrica i social és de magnituds considerables, com és el cas, facin el favor! Demanins-ho a nosaltres, el poble. Tot i que ja no som aquell poble acostumat a dir amen a tot, exigim respecte i, per tant, que se'ns tingui en compte. Vostès els polítics ja decideixen en determinades situacions, però en ple segle XXI, vagin-se acostumant a deixar-nos decidir per nosaltres mateixos. Això de ser un poble sense veu ni vot, per sort, era fa molts anys.

Finalment, entenc que en aquest intent a la desesperada, o fugida endavant,digueu-li com vulgueu, de la casa de la vila d'Ascó, en realitat, el que s'hi amaga és una altra qüestió de fons: el model socioeconòmic instaurat en aquestes terres, ja caduc, encara de l'estil del segle XIX en un segle XXI ja madurat a base de crisi. Si el que pretenien fer el senyor batlle i equip de govern era cridar l'atenció, felcitats! Ho han aconseguit. I si així, a part de cridar l'atenció, suposa un repensar el model que es vol per a aquestes terres, endavant! ,Ara que som el centre d'atenció és el moment d'exigir dignitat per aquest territori, compromisos en ferm, d'una manera reflexionada per a que realment no s'hagin d'abandonar aquestes terres.

Lo riu és vida, la terra i la seva gent també, no els falteu al respecte menystenint-los, penseu-hi! Volem decidir sobre nosaltres mateixos en aquesta i altres qüestions amb un grau d'afectació important sobre la nostra vida i la de les futures generacions. Si us plau, escolteu la veu del poble amb els referèndums populars!

jc

6/1/10

xots al Delta

Aquest cap de setmana passat vam estar amb el Yago Brungoli a l'illa de Buda capturant xots. Va anar de conya. Vam capturar 5 xots! 3 mascles (més un altre de possible -feia 157mm d'ala-) i un femella anellada el 2006 com a reproductora. Dels cinc ocells 4 ja estaven anellats, allà mateix anys anteriors o mesos abans, només un no portava anella. Vam poder determinar l'edat de quasi tots, un no vam poder treure'n l'entrellat de si era un 5 o un 6, la resta eren 5, 6 i, fins i tot, algun 7 vam poder afinar. Vam poder constatar que ja havien realitzat la muda de les plomes de vol, amb algunes secundàries retingudes en algun cas. La majoria tenien algunes plomes del cos encara acabant de créixer.

Bé, aquí us deixo algunes imatges durant l'anellament








i alguns dels ocells anellats
1) femella adulta (6F)



amb l'ala esquerra sense secundàries retingudes,

l'ala dreta amb la 4a secundària retinguda
 

i la cua tota mudada

2) mascle jove (5M)



amb l'ala amb les cobertores mudades i les rèmiges sense mudar



i la cua per mudar (sobretot fixeu-vos amb el disseny de les rectrius centrals, compareu les amb les de l'adult)




Entrades populars del mes