Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació. Mostrar tots els missatges

6/7/10

...Riber

El 27/06/10 vam anar a visitar les caixes d'aqueix lloc tant espaterrant dels Plans de Sió, a la Segarra. En concret, vam anar al poblet de Riber amb la Montse, el Joan Ferrer i alguns guardes forestals i família, com deiea, a revisar les caixes per xot. Això en principi, perquè només arribar el Joan ens comenta per anellar uns polls d'òliba (Tyto alba) a casa seva, ca l'Alió, una d'aquestes cases monumentals, emblemàtiques, fascinadores, històriques i centenàries (mil·lenària segons el Joan) dels Plans de Sió.


Recordeu estem a la Segarra. Resulta que ens esperava una altra sorpresa, un caixa per a xoriguers (Falco tinunculus) que havien ocupat aquest any també l'havíem de revisar. Abans d'anellar els polls d'òliba mirem si hi havia algun poll de xoriguer .... i trobem que estava buida, amb preses fresques d'aquell mateix dia, o sigui que s'havien escapat feia ben poc, quasi els atrapem! Quan anem cap a les òlibes veiem un ocell volant al fons de les golfes, a l'apropar-nos ...un xoriguer! Un dels polls que s'havia escapat, per comptes de sortir a fora de la casa es va colar cap a les golfes. Us podeu imaginar, tots els que érem a capturar el juvenil de xoriguer.



A la tarda, mentre continuàvem revisant caixes de xot, als peus d'un freixe trobem unes esplomissades ...de juvenil de xoriguer! Segons sembla el causant hauria estat un gat (o un altre mamífer diürn?).

El Joan em comentava de manera contradictòria, sense adonar-se'n, per una banda que veia bastant malmés l'espai segarrenc on ens trobàvem, mentre que per altra em deia que al bosc de ribera hi niava l'aligot comú (Buteo buteo), on l'any passat ho havia fet l'astor (Accipiter gentilis) a casa seva ho feia l'òliba i el xoriguer comú i en un arbre del seu hort hi havia una parella de xots ocupant una caixa-niu. Després pensant sobre el que va dir dius, si en uns 300 m2 hi ha tal riquesa de rapinyaires déu ser que la cosa no està tant malament. Cal recordar que precisament són els depredadors de dalt de la piràmide tròfica qui la mantenen i l'organitzen. A més, no sé si també hi ronda un milà negre (Milvus migrans) per la zona. Per acabar de confirmar un bon estat de conservació de l'indret, cal veure si hi ha gaires espècies depredadores oportunistes com les garses (Pica pica) voltant per allà.

Després de revisar les robustes caixes només en vam trobar 2 d'ocupades per xot, encara estaven covant. Igual com al meandre de Flix (Ribera d'Ebre), també dues caixes ocupades i encara adults covant, tal com vam observar amb el Joan Bernal un parell de dies abans. Per tant, es confirma que enguany arreu de Catalunya les postes van ser tardanes com a conseqüència de les pluges (http://www.telefonica.net/web2/pereespinet/Dades-Meteo/Pluja-Taradell-2010.htm). El normal per aquestes dates seria eclosions i quasi algun envol!

5/7/10

L'altra cara de les nocturnes

L'altre dia vam anar a la masia Camadoca, a Santa Maria de Merlès (Lluçanès). Va ser una visita molt profitosa, com sempre. Es tracta d'un centre de cria de fauna i educació ambiental declarat nucli zoològic per la Generalitat de Catalunya cuidat amb tot el "carinyo" per la Núria i l'Oriol. Vegeu més informació a: http://www.berguedaturisme.com/Informacion.aspx
http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040800_26_26835__Comarques-Merles-acollira-centre-ambiental-sobre-fauna-autoctona-lleres-Llobregat

Bé, doncs, de fet la nostra visita era per poder revisar alguns dels rapinyaires nocturns que cuiden. Vam poder fer algunes fotos. Els ocells estan en molt bones condicions i molt ben cuidats. Nosaltres que estem acostumats a veure rapinyaires nocturns en llibertat i veure aquests ocells fruit de col·lisions, ferides d'arma, diversos traumatistes ens va impactar, a mi personalment em va fer reflexionar. Tots aquests ocells procedeixen de centres de recuperació de fauna, l'altra cara del món conservacionista sovint oblidada, la que no veiem. Us penjo algunes de les fotos per a que hi reflexioneu.

Aparentment un mussol comú (Athene noctua) ben normal i corrent, amb bon aspecte.

Si ens hi fixem bé veiem com el bec està mal format, l'iris de l'ull esquerra (a la foto part dreta) està trencat. D'altres presenten altres lesions com ara ales trencades que s'han quedat mal soldades i ja no poden volar, etc.

O com aquest mussol banyut (Asio otus)

d'aspecte impecable però que si us hi fixeu no és que tingui l'ull aclucat si no que no té ull! El va perdre arrel d'una col·lisió amb un cotxe. Moltes vegades anem en cotxe i quasi enxampem algun ocell, pel retrovisor pot ser arribem a veure que continua volant i com a molt pensem instantàniament que ha estat un "copet de no res" i que se n'ha sortit. Si veiéssim aquell ocell un setmana després potser trobaríem un com aquests mussol banyut o semblant. La propera vegada aturem-nos i assegurem-nos que no li hagi passat res. Segur que encara podem fer qualque cosa més.

D'altra banda, destacar el fet de poder manipular alguns ocells ens va permetre aprofondir en aspectes que habitualment no tractem, com ara el sexat del mussol banyut.
Aquesta àlula correspon a la d'una femella. El marge extern de la ploma més gran té 4 barres fosques mínim i el marge marró blanquinós. En el cas del mascle com a molt presenta 3 barres fosques i el marge és blanc. Aquest és el tret més fàcilment identificable i alhora definitori de cara al sexat. També n'hi ha d'altres, però amb matisos de colors cosa que els fa poc vàlids com a distintius, si com a complementaris.

En definitiva Camadoca un lloc per anar visitant.

Entrades populars del mes