Alliberament de rapinyaires al Refugi de Fauna de Riber

El proppassat diumenge 12 de setembre el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, amb el Cesar Piñol com a representant, va alliberar 2 òlibes (Tyto alba), 3 mussols comuns (Athene noctua), 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 2 mussols banyuts (Asio otus). Tots ells, s'ha de dir, en un perfecte estat, de plomes, de musculatura i d'entrenament al vol. L'alliberament va ser pel matí. Tot i no ser molts, érem més de 10 persones, entre les quals hi havia 4 nens que van xalar d'allò més.

Va ser un matí amb ritme, engrescador. Ara una espècie, ara l'altra sense temps per avorrir-se, sempre gaudint de l'entorn de Riber. Primer vam alliberar les òlibes i mussols comuns a Ca l'Alió, amb el Joan Ferrer fent d'amfitrió. Després ens vam desplaçar cap al riu Sió, on vam aviar els xoriguers comuns, al cap d'un minut ja sobrevolaven els nostres caps, com si fes tota la vida que estiguessin per allà. I els darrers en deixar anar van ser els mussols banyuts.

Tots els alliberaments van ser un espectacle, esperem que sigui el primer d'una llarga sèrie. Aquí us deixo algunes de les filmacions i fotos que vam poder fer durant la jornada. Va ser tot un plaer poder-hi assistir.

Vam deixar anar les òlibes al mateix lloc on havia criat enguany una parella. El lloc com es pot apreciar, és ideal.

Aquí el Joan Ferrer avia un xoriguer comú jove de l'any, com la resta dels alliberats.

Un dels dos mussols banyuts engegats, com es pot apreciar el seu estat és immillorable. Va marxar sobrevolant els camps i es va aturar al terra. En acabat, ja li vam perdre la pista.

El Cesar ensenyant com agafar el mussol comú a l'Oriol, just abans de posar-lo en una caixa per passar el dia. Al vespre el Joan els va obrir la porta de la caixa per a que se n'anessin fora.

...Riber

El 27/06/10 vam anar a visitar les caixes d'aqueix lloc tant espaterrant dels Plans de Sió, a la Segarra. En concret, vam anar al poblet de Riber amb la Montse, el Joan Ferrer i alguns guardes forestals i família, com deiea, a revisar les caixes per xot. Això en principi, perquè només arribar el Joan ens comenta per anellar uns polls d'òliba (Tyto alba) a casa seva, ca l'Alió, una d'aquestes cases monumentals, emblemàtiques, fascinadores, històriques i centenàries (mil·lenària segons el Joan) dels Plans de Sió.

Recordeu estem a la Segarra. Resulta que ens esperava una altra sorpresa, un caixa per a xoriguers (Falco tinunculus) que havien ocupat aquest any també l'havíem de revisar. Abans d'anellar els polls d'òliba mirem si hi havia algun poll de xoriguer .... i trobem que estava buida, amb preses fresques d'aquell mateix dia, o sigui que s'havien escapat feia ben poc, quasi els atrapem! Quan anem cap a les òlibes veiem un ocell volant al fons de les golfes, a l'apropar-nos ...un xoriguer! Un dels polls que s'havia escapat, per comptes de sortir a fora de la casa es va colar cap a les golfes. Us podeu imaginar, tots els que érem a capturar el juvenil de xoriguer.

A la tarda, mentre continuàvem revisant caixes de xot, als peus d'un freixe trobem unes esplomissades ...de juvenil de xoriguer! Segons sembla el causant hauria estat un gat (o un altre mamífer diürn?).

El Joan em comentava de manera contradictòria, sense adonar-se'n, per una banda que veia bastant malmés l'espai segarrenc on ens trobàvem, mentre que per altra em deia que al bosc de ribera hi niava l'aligot comú (Buteo buteo), on l'any passat ho havia fet l'astor (Accipiter gentilis) a casa seva ho feia l'òliba i el xoriguer comú i en un arbre del seu hort hi havia una parella de xots ocupant una caixa-niu. Després pensant sobre el que va dir dius, si en uns 300 m2 hi ha tal riquesa de rapinyaires déu ser que la cosa no està tant malament. Cal recordar que precisament són els depredadors de dalt de la piràmide tròfica qui la mantenen i l'organitzen. A més, no sé si també hi ronda un milà negre (Milvus migrans) per la zona. Per acabar de confirmar un bon estat de conservació de l'indret, cal veure si hi ha gaires espècies depredadores oportunistes com les garses (Pica pica) voltant per allà.

Després de revisar les robustes caixes només en vam trobar 2 d'ocupades per xot, encara estaven covant. Igual com al meandre de Flix (Ribera d'Ebre), també dues caixes ocupades i encara adults covant, tal com vam observar amb el Joan Bernal un parell de dies abans. Per tant, es confirma que enguany arreu de Catalunya les postes van ser tardanes com a conseqüència de les pluges (http://www.telefonica.net/web2/pereespinet/Dades-Meteo/Pluja-Taradell-2010.htm). El normal per aquestes dates seria eclosions i quasi algun envol!