Els incendis i els ducs

Quan es crema un bosc, garriga, màquia, etc es crema molt més del que veiem. No només l'estructura en si de l'hàbitat, també aspectes intangibles com la competència per l'espai es veuen alterats, per dir-ne algun.

La possibilitat de cria en el cas del duc europeu (Bubo bubo) és un dels factors que es veu més perjudicat en el cas d'un incendi forestal. Per exemple, en un seguiment que s'ha dut a terme al llarg de més de 20 anys, s'ha constatat que entre les darreres dades de nidificació en un espai que es va cremar aleshores i la recolonització posterior a l'incendi han hagut de passar més de 20 anys. Des de llavors no s'havia tornat a observar criant fins enguany. I no ha estat només en aquest cas concret, en localitats properes afectades per altres incendis també s'ha observat aquest lent procés de recuperació.

Bubo bubo hispanus

Si hi afegim que la zona es troba a la Catalunya seca, la recuperació de la cobertura vegetal és molt més lenta i conseqüentment el procés de recolonització en cara es veu més agreujat. Possiblement en altres racons de la Catalunya humida questa recolonització sigui més ràpida. Crec que no val la pena haver d'esperar tant de temps sense la presència d'aquests magnífics animals.

I si tenim en compte que al mateix indret s'hi ha vist àliga daurada (Aquila chrysaetos), cuabarrada (A. fasciata) o falcó pelegrí (Falco peregrinus), ja us podeu imaginar que l'afectació a nivell de comunitat faunística va molt més enllà del llistat d'espècies. Cal anar doncs molt en compte amb aquestes espècies tan sensibles a les alteracions brusques del seu hàbitat. De fet, la sensibilitat en el cas dels rapinyaires constitueix un element clau en la seva gestió i dels seus hàbitats. Al contrari del que es pugui arribar a pensar la presència de rapinyaires tan diürns com nocturns són indicadors excel·lents del bon estat de conservació d'un ecosistema.

Per tant, contribuïm a la conservació dels rapinyaires i el seu hàbitat. I recordeu que a la Mediterrània és molt fàcil que hi hagi incendis forestals als estius. Fem el possible entre tots per evitar els foc intencionats o per descuit. Una altra cosa són els d'origen natural o de gestió controlada.

Alliberament de rapinyaires al Refugi de Fauna de Riber

El proppassat diumenge 12 de setembre el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, amb el Cesar Piñol com a representant, va alliberar 2 òlibes (Tyto alba), 3 mussols comuns (Athene noctua), 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 2 mussols banyuts (Asio otus). Tots ells, s'ha de dir, en un perfecte estat, de plomes, de musculatura i d'entrenament al vol. L'alliberament va ser pel matí. Tot i no ser molts, érem més de 10 persones, entre les quals hi havia 4 nens que van xalar d'allò més.

Va ser un matí amb ritme, engrescador. Ara una espècie, ara l'altra sense temps per avorrir-se, sempre gaudint de l'entorn de Riber. Primer vam alliberar les òlibes i mussols comuns a Ca l'Alió, amb el Joan Ferrer fent d'amfitrió. Després ens vam desplaçar cap al riu Sió, on vam aviar els xoriguers comuns, al cap d'un minut ja sobrevolaven els nostres caps, com si fes tota la vida que estiguessin per allà. I els darrers en deixar anar van ser els mussols banyuts.

Tots els alliberaments van ser un espectacle, esperem que sigui el primer d'una llarga sèrie. Aquí us deixo algunes de les filmacions i fotos que vam poder fer durant la jornada. Va ser tot un plaer poder-hi assistir.

Vam deixar anar les òlibes al mateix lloc on havia criat enguany una parella. El lloc com es pot apreciar, és ideal.

Aquí el Joan Ferrer avia un xoriguer comú jove de l'any, com la resta dels alliberats.

Un dels dos mussols banyuts engegats, com es pot apreciar el seu estat és immillorable. Va marxar sobrevolant els camps i es va aturar al terra. En acabat, ja li vam perdre la pista.

El Cesar ensenyant com agafar el mussol comú a l'Oriol, just abans de posar-lo en una caixa per passar el dia. Al vespre el Joan els va obrir la porta de la caixa per a que se n'anessin fora.

L'altra cara de les nocturnes

L'altre dia vam anar a la masia Camadoca, a Santa Maria de Merlès (Lluçanès). Va ser una visita molt profitosa, com sempre. Es tracta d'un centre de cria de fauna i educació ambiental declarat nucli zoològic per la Generalitat de Catalunya cuidat amb tot el "carinyo" per la Núria i l'Oriol. Vegeu més informació a: http://www.berguedaturisme.com/Informacion.aspx
http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040800_26_26835__Comarques-Merles-acollira-centre-ambiental-sobre-fauna-autoctona-lleres-Llobregat

Bé, doncs, de fet la nostra visita era per poder revisar alguns dels rapinyaires nocturns que cuiden. Vam poder fer algunes fotos. Els ocells estan en molt bones condicions i molt ben cuidats. Nosaltres que estem acostumats a veure rapinyaires nocturns en llibertat i veure aquests ocells fruit de col·lisions, ferides d'arma, diversos traumatistes ens va impactar, a mi personalment em va fer reflexionar. Tots aquests ocells procedeixen de centres de recuperació de fauna, l'altra cara del món conservacionista sovint oblidada, la que no veiem. Us penjo algunes de les fotos per a que hi reflexioneu.

Aparentment un mussol comú (Athene noctua) ben normal i corrent, amb bon aspecte.

Si ens hi fixem bé veiem com el bec està mal format, l'iris de l'ull esquerra (a la foto part dreta) està trencat. D'altres presenten altres lesions com ara ales trencades que s'han quedat mal soldades i ja no poden volar, etc.

O com aquest mussol banyut (Asio otus)

d'aspecte impecable però que si us hi fixeu no és que tingui l'ull aclucat si no que no té ull! El va perdre arrel d'una col·lisió amb un cotxe. Moltes vegades anem en cotxe i quasi enxampem algun ocell, pel retrovisor pot ser arribem a veure que continua volant i com a molt pensem instantàniament que ha estat un "copet de no res" i que se n'ha sortit. Si veiéssim aquell ocell un setmana després potser trobaríem un com aquests mussol banyut o semblant. La propera vegada aturem-nos i assegurem-nos que no li hagi passat res. Segur que encara podem fer qualque cosa més.

D'altra banda, destacar el fet de poder manipular alguns ocells ens va permetre aprofondir en aspectes que habitualment no tractem, com ara el sexat del mussol banyut.

Aquesta àlula correspon a la d'una femella. El marge extern de la ploma més gran té 4 barres fosques mínim i el marge marró blanquinós. En el cas del mascle com a molt presenta 3 barres fosques i el marge és blanc. Aquest és el tret més fàcilment identificable i alhora definitori de cara al sexat. També n'hi ha d'altres, però amb matisos de colors cosa que els fa poc vàlids com a distintius, si com a complementaris.

En definitiva Camadoca un lloc per anar visitant.