noctua vs cunicularia

De qui es tracta? És un mussol comú una mica estrany, oi? De ben segur és el que molts de vosaltres haureu  pensat. La clau es troba en el text que vé a continuació

En aquesta entrada es comparen alguns caràcters entre el mussol comú europeu (Athene noctua) i el mussol corredor americà (A. cunicularia). Això ens permetrà entendre millor algunes de les característiques del "nostre" mussol. De cop, quan veiem la foto superior el primer que ens passa pel cap és un mussol una mica estrany. Ara mireu la foto inferior i podreu apreciar unes lleugeres diferències. Si els veiéssim al camp, ambdós ocells són força diferents d'aspecte general i, en canvi. en mà resulten molt més fàcils de confondre. Tornant a mirar la foto de "cunicularia" és veu com el collaret fosc és molt més marcat i contrastat que no pas en "noctua". La coloració dels ulls és si fa no fa igual.

Fixeu-vos-hi bé ara. Aquest si és el mussol comú europeu.

Anem per parts. Comencem per les ales, fixem-nos en la cara superior. En el cas del mussol comú la coloració general és més apagada. El mussol corredor mostra una la molt més tacada, recordant l'aspecte de l'ala del mussol emigrant (Asio flammeus). També s'observen diferències en les dimensions de les ales. L'ala a "cunicularia" és més llarga i ampla que la de "noctua". I un altre tret distintiu és la punta blanca de les plomes de vol, sobretot de les secundàries i de les primàries més internes, en el cas de A. cunicularia.

Ala esquerra d'Athene noctua

Ala esquerra d'Athene cunicularia

Si ens fixem en la cara inferior de les ales el dibuix és completament diferent. Molt més pàl·lid i amb poc negre a "cunicularia", mentre que a "noctua" l'ala és més fosca amb un barrat molt marcat, fins a la base, de les secundàries (on més s'aprecia aquesta diferència) i primàries (sobretot a les primàries més internes).

Ala esquerra d'A. noctua (vista inferior) 

Ala esquerra d'A. cunicularia (vista inferior)

Un dels trets més destacables del mussol corredor és la longitud dels tarsos. Són proporcionalment llargs com els d'un passeriforme. En el cas del mussol europeu són força més curts i gruixits. Precisament aquesta és l'adaptació que li permet córrer per les praderes americanes o pels espais oberts per on viu.

Cara ventral i potes del mussol corredor

Pel que fa a la cua, també recorda força a la coloració d'un Asio flammeus. Segueix el mateix patró de taques que l'observat abans a les ales. En el cas del mussol comú, ara mateix no disposo d'una foto, les taques de les rectrius formen un barrat més continu. Aquest, no és un dels trets més diferenciadors.

Cua d'A. cunicularia (vista superior)

En definitiva, l'A. cunicularia (=Speotyto cunicularia) és un mussol fàcilment identificable en la distància, gràcies al seu comportament i a l'aspecte, respecte el mussol comú europeu. Tot i que, si no ens hi fixem podríem tenir algun ensurt. Ah, i sobretot recordeu que si l'esteu veient voldrà dir que sou al continent americà, a no ser que us el trobeu per un centre de recuperació de fauna, com va ser el cas.

Nova localitat d'hivernada a la Ribera d'Ebre

Durant la realització de l'Atles d'hivernants de Catalunya la Sofia Rivaes va detectar un xot a Ginestar, a la Ribera d'Ebre. Al desembre de 2010 hi vaig anar per a veure si encara hi podia aquest hivern. En van respondre dos! Vist el resultat vaig decidir que hi tornaria a fer una altra visita a la zona, per a detectar altres possibles localitats d'hivernada de xot. Els punts d'escolta se situarien a la vora de l'Ebre pels municipis de Ginestar, Benissanet i Mora d'Ebre i Mora la Nova. Tots els municipis es troben després del "Pas de l'ase", punt per on l'Ebre travessa perpendicularment la Serralada Pre-litoral. Des de Vinebre fins Garcia el riu es troba encaixonat per aquest estret d'uns 5,5 km de longitud, de manera que no hi ha grans planes vora el riu com en el cas de la "cubeta de Mora".

Abans d'aquest pas hi ha la plana de Vinebre i Ascó i també Flix i Riba-roja d'Ebre presenten algunes planes vora el riu. La qüestió és que per a descartar les planes de la Ribera d'Ebre nord com a possibles llocs d'hivernada de xot també calia fer-hi escoltes.

El dissabte passat 15/01/2011 vaig anar a fer escoltes a Riba-roja d'Ebre, Vinebre, Benissanet, Ginestar, Móra d'Ebre, Mora la Nova i Garcia. Sobretot vaig mirar el tram entre Mora d'Ebre i Benissanet, més o menys, a la mateixa "alçada" que el punt localitzat al Ginestar. A més, per la tarda l'Enric Pena m'havia comentat que a ell li havia semblant sentir-ne un a la zona de la desembocadura del riu Sec amb l'Ebre.

O sigui que hi havia moltes possibilitats.... el resultat ... en cap dels llocs hi va haver respostes, no feia massa fred, ni massa vent, ni res però cap resposta. Vaig decidir mirar l'altra banda de riu, aquest cop des de Ginestar fins Garcia. A ginestar només en va contestar un, als altres llocs cap. A Garcia, al darrer punt, feia vent i tampoc m'esperava res, però al cap d'un minut ja vaig sentir-ne un! Com que feia vent vaig assegurar-me'n i si, va tornar a cantar! Així doncs, una nova localitat d'hivernada per al xot a la Ribera d'Ebre (aquesta ja no sortirà a l'Atles?). A Vinebre i Riba-roja tampoc hi van haver respostes. El "Pas de l'ase" actua com a barrera natural a la vall de l'Ebre per a la hivernada del xot?

Trampeig d'hivern

El primer intent de captura el vam fer el 7 de desembre al Ginestar (Ribera d'Ebre). En aquest cas no hi va haver sort i no es van produir captures. Aquest lloc és un dels indrets on la Sofia Rivaes havia sentit el xot mentre feia el mostreig per a l'Atles dels hivernants. Va ser posar el reclam i al cap mig minut en va contestar un i al cap de cinc minuts ja n'hi havia dos que s'estaven reclamant entre ells! No en vam sentir cap altre més que no fossin aquests dos, més que res ho dic per la seva territorialitat. Bé, la qüestió és que precisament degut en aquest posicionament l'intent de captura va ser això, un intent i prou. Fixeu-vos en el següent vídeo com és l'entorn i quina era la meteorologia del moment (...la lluna era nova).

Fixeu-vos en l'hàbitat, és molt semblant al de l'illa de Buda, arbres alts i un gran plana.


El segon trampeig va ser la nit del 22 i la matinada del 23 de desembre. Les circumstàncies meteorològiques eren força semblants a les del primer trampeig, boira i havia plogut al migdia. En canvi, la lluna era plena. L'endemà sabíem que faria vent i calia aprofitar aquesta "bonança". El cas és que vam posar el reclam en llocs on n'havíem detectat durant l'hivern de l'any passat, territoris que en diríem "segurs", però la sorpresa va ser 0 respostes! Vam estar reclamant en dos territoris. Des de les 23:40 h fins les 00:15 h en un cas, i en l'altre des de les 00:45 fins les 1:00 h, un punt on fins ara sempre havíem tingut respostes o captures, però res de res. Vam decidir deixar-ho estar, per si de cas vam decidir deixar oberta una xarxa. A les 8:00 h del matí quan ja anàvem a desmuntar la xarxa amb el Yago, vam tenir la grata sorpresa de trobar aquest xot! Es tractava d'un adult amb un 3 de múscul i un 4 de greix! Cap dels anellats l'any passat per aquestes dates tenia aquestes condicions.

Ara caldrà veure aquest dies de final d'any i gener si fem alguna altra captura i què ens trobem... (continuarà)

La captura de l'astor

El divendres per la tarda em truca el Toni Canet i em diu que uns amics l'acaben de trucar per si volem anellar un astor (Accipiter gentilis). Es tracta d'anar a la urbanització del Pinós a Seva. Diu que el va capturar un veí dins del galliner, el va trobar que s'havia menjat una gallina. Se suposa que devia portar unes hores i no sabia sortir. Pel que sabem és un costum habitual en els astors i esparvers (de fet, uns amics d'aquests mateixos ja ens havien avisat fa un parell d'anys sobre un esparver que havia entrat en un galliner a Centelles).

Fixeu-vos quin pap fa! No va patir gens de gana

Bé, el cas és que hi vam anar al vespre (per això les fotos són fosques). El tenien en una caixa on l'havien alimentat amb carn, es podia observar fàcilment com s'havia atipat amb la teca que li oferien, feia un pap com un tudó! Com que estava a les fosques va ser fàcil agafar-li les potes per poder-lo treure. Al treure'l ràpidament veiem que és una femella per les dimensions, de la mida d'un aligot! L'anella que li posem és un 8, no li va gens ampla més aviat justa! En tot moment no es va esverar ni res, va estar molt tranquil·la.

Mireu quines potes, com mig dit del Toni! El plomatge estava impecable

Respecte les dades d'anellament era una femella adulta amb ala de 340 mm, 1100 mm d'envergadura i de pes... no teníem una pesola suficient! Més de mig quilo segur que el feia.

Ala dreta, on es poden veure algunes secundàries mudades juntament amb algunes cobertores

 A les vuit del vespre l'alliberàvem, feia una nit estel·lada preludi de la glaçada de l'endemà. Al marxar va resseguir els llums del carrer per girar cap ... li vam perdre la pista just entrar a la foscor. Una estona que també va servir per seduir ambientalment als nois que ens van avisar, un d'ells no parava de dir-nos que l'havia pogut tocar, que molt "guai" això que fèiem. Un molt bona estona. Vam xal·lar de valent.

Nova web

... sobre els ocells del Níger

http://www.bromus.net/nibdab/portal.action

Ahir mateix ja la vaig twitejar. És molt recent però ja hi ha unes quantes persones que hi han penjat observacions i fotos recents. Fins ara havia estat en fase beta i ahir mateix ja la van inaaugrar oficialment per a tohom. Tot i que es recent el Joost Brouwer, una de les persones que la gestiona, ja porta recollint informació sobre l'avifauna del Níger fa molt temps (vegeu la guia Bradt sobre Níger o la pàgina de l'African Bird Club sobre Níger). Quan hi vam anar al 2007-08 li vam enviar la informació de les observacions. Ell porta un projecte sobre el falcó sagrat (Falco cherrug) hivernant a Níger. Tot i que a la pàgina apareix una foto d'estruç, si, si encara n'hi ha! La gent que porta el seguiment dels estruços són uns americans, un d'ells viu tot l'any a Niamey. Això era fins abans del cop d'estat que hi va haver ara fa aproximadament un any. Tot un món això del Níger.

jc

Alliberament de rapinyaires al Refugi de Fauna de Riber

El proppassat diumenge 12 de setembre el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, amb el Cesar Piñol com a representant, va alliberar 2 òlibes (Tyto alba), 3 mussols comuns (Athene noctua), 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 2 mussols banyuts (Asio otus). Tots ells, s'ha de dir, en un perfecte estat, de plomes, de musculatura i d'entrenament al vol. L'alliberament va ser pel matí. Tot i no ser molts, érem més de 10 persones, entre les quals hi havia 4 nens que van xalar d'allò més.

Va ser un matí amb ritme, engrescador. Ara una espècie, ara l'altra sense temps per avorrir-se, sempre gaudint de l'entorn de Riber. Primer vam alliberar les òlibes i mussols comuns a Ca l'Alió, amb el Joan Ferrer fent d'amfitrió. Després ens vam desplaçar cap al riu Sió, on vam aviar els xoriguers comuns, al cap d'un minut ja sobrevolaven els nostres caps, com si fes tota la vida que estiguessin per allà. I els darrers en deixar anar van ser els mussols banyuts.

Tots els alliberaments van ser un espectacle, esperem que sigui el primer d'una llarga sèrie. Aquí us deixo algunes de les filmacions i fotos que vam poder fer durant la jornada. Va ser tot un plaer poder-hi assistir.

Vam deixar anar les òlibes al mateix lloc on havia criat enguany una parella. El lloc com es pot apreciar, és ideal.

Aquí el Joan Ferrer avia un xoriguer comú jove de l'any, com la resta dels alliberats.

Un dels dos mussols banyuts engegats, com es pot apreciar el seu estat és immillorable. Va marxar sobrevolant els camps i es va aturar al terra. En acabat, ja li vam perdre la pista.

El Cesar ensenyant com agafar el mussol comú a l'Oriol, just abans de posar-lo en una caixa per passar el dia. Al vespre el Joan els va obrir la porta de la caixa per a que se n'anessin fora.

A la recerca del mussol pirinenc

Aquest agost vam anar amb l'Eladi Ribes per la "Bal de Chistau" al Pirineu d'Osca. A part de xalar amb aquells sempre magnífics paisatges, en dues ocasions vam anar per la nit a fer escoltes de mussol pirinenc (Aegolius funereus). Tot i saber que no era l'època adequada vam anar a provar sort a veure que podia sortir. Cap de nosaltres sabia si n'hi havia  o no, tot i que aquells boscos en feien tota la pinta de ser molt adients per a l'espècie.

La primera nit vam començar cap a les 23:00h fins a les 2:00h de la matinada. El trajecte el feiem en cotxe (visca l'outlander!). Ens aturàvem al lloc on consideràvem més o menys interessant i posàvem el cant i diversos reclams de l'espècie uns 4 minuts, si no hi havia resposta anàvem cap al següent punt d'escolta que ens semblava idoni. No sabíem com podia respondre s'aproparia molt, poc o què faria. El cas és que als primers punts d'escolta res de res, començava la petita dosi de decepció escepticisme que se sol instaurar en aquests casos. Finalment, després d'unes quantes escoltes les primeres respostes ... de gamarús (Strix aluco). Com a mínim ja no fèiem porra. En fi, si per allà rondava un gamarús no era massa probable que apareguessin altres nocturnes.

La nit i el trajecte continuaven i cada cop quedaven menys punts d'escolta i ni rastre de l'Aegolius! Que de fet era ben normal. Al darrer punt, les escoltes ja s'havien convertit en rutina, tornem a sentir el gamarús per la vora, o sigui ja només calia acabar de sentir el segon reclams i plegar. L'Eladi i la Montse mantenien una conversa d'espera per no acabar d'adormir-se del tot, el dia havia estat llarg i la nit començava a fer-se llarga i teniem un bon tros per tornar cap a Chisten. I, en aquestes, quan la son quasi podia sobre nosaltres i la nostra esperança, sentim un dels reclams característics del mussol pririnenc! No una vegada si no dues! L'Eladi va corre cap a la banda de cotxe on era jo dient, "ho és? Ho és!" "Si, si, que ho és" li responc. L'emoció va despertar-nos de cop. "Ara li hem de fer la foto!!!" Evidentment, en aquell moment, se'ns van acabar les piles dels reproductors. Tot i això, el mussol encara ens va dedicar un parell de reclams més, hi vam anar al darrera però el desconeixement dels hàbits l'espècie, la nit i l'habitat van impedir que el poguéssim localitzar i fotografiar.

El reclam és un característic "txo" curt i explosiu. El podeu sentir a la següent pàgina https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/etologia/bioacustica (aneu a baix de tot de la pàgina, on hi ha els documents adjunts, cerqueu el document reclam txo aegfun, cliqueu a "baixa" i podreu sentir la peça d'audio extreta de la col·lecció "The Bird Songs of Europe, North Africa and the Middle East" de l'Andreas Schulze i el Karl-Heinz Dingler 2007 edittion AMPLE).

La segona nit vam fer una altra pista, altre cop va ser una llarga nit però en aquest cas no hi va haver tanta sort. També vam sentir un gamarús i un suposat ramat de cabirols. Amb tot, el que ens va sobtar més va ser el silenci regnant per totes aquelles raconades de bosc tret, es clar, de les besties que nosaltres havíem destorbat.

Res, només de reviure els moments a l'escriure aquesta entrada, un ja s'imagina altre cop rondant per aquells monts de Déu, amb els pèls eriçats de l'emoció!!!