Primeres eclosions...

Doncs si, es tracta de les primeres eclosions però en aquest cas de la puput (Upupa epops) okupa. Ahir 20/05/2010 vam anar amb en Toni Canet a revisar la caixa amb la puput que havíem anellat. Ens pensàvem que la puput hauria abandonat la caixa, després de l'ensurt d'haver-la anellat, però res més lluny de la realitat. Ni el xot que canta per la vora ha ocupat la caixa, ni la puput va abandonar la posta, ni els ous es van veure afectats durant la manipulació. La sorpresa nostra va ser que al guaitar pel forat de la caixa vam sentir primer i veure després un parell de pelats nascuts aquell mateix dia. L'adult continuava dins la caixa sense moure's gens, covant els ous que encara estaven per eclosionar. Vam tornar a penjar la caixa i la vam deixar estar per a no perjudicar-la més.

Quan tornàvem de revisar la caixa, desfent el camí d'anada, ens hem trobat amb un pelat de cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que acabava de sortir del niu. Primer n'hem vist reclamant en un ametller. més endavant veiem aquest altre (el mateix d'abans?) al mig del camí.

Ha estat una bona estona, li ha donat becada la femella adulta (llàstima! no he pogut fer-li la foto) i encara s'ha quedat aturat al camí.

Al final s'ha decidit a marxar, s'ha enfilat en un pastor elèctric i ha marxat volant uns 25-30 metres. Allà ha continuat reclamant als adults.

En fi, tota una tarda d'aconteixements fenològics.

Un okupa a la caixa comptador

Avui a la tarda l'Albert Baucells em truca i em diu que ha anat a veure la caixa amb el comptador d'activitat. Em comenta que ha vist com entravea i sortia de la caixa una puput (Upupa epops)! ...Que hi farem. Es tracta d'una parella de puputs que fins ara havien niat en una casa que hi ha vora la caixa. Enguany van aterrar la casa i per això s'haurien traslladat a aquesta nova cavitat. El problema, es clar, ara és per a la parella de xot que portava un parell d'anys ocupant aquesta caixa. Un altre dels exemples de competència interespecífica, en aquest cas per la cavitat on reproduir-se. ... Avui al vespre la parella de xot continua cantant allà mateix

A mitja tarda hem anat amb el Toni Canet a veure què hi havia realment a la caixa. Baixem la caixa poc a poc, pel forat d'entrada podem veure com la puput és a l'interior, suposadament covant. Hi tenia 6 ous. L'hem anellat, li fem les fotos de rigor i la tornem a posar dins de la caixa. Després d'aquest mareig cal veure com s'ho agafarà. Aquí teniu les fotos de la puput.

Lògicament, com podeu veure, estava força inquieta.

De totes maneres s'ha deixat fer bé les fotos.

Fixeu-vos bé amb l'ala. Costa de veure si les plomes són de la mateixa generació. Però amb la llum adequada i el detall de les secundàries es veu el següent:

Les 4 secundàries més externes són velles i des de la S5 fins a la S9 són noves. Fixeu-vos bé amb el negre, més que amb el blanc, de les plomes. Les primàries són totes velles. L'ocell hauria fet una muda parcial força extensa. Per tant, es tracta d'un ocell de l'any passat.

D'altra banda, cal dir que les pluges dels darrers dies hauran endarrerit les ocupacions de les caixes per a la posta.

Arreglant el comptador d'activitat

Avui hem anat amb l'Albert Baucells a veure si funcionava el comptador d'activitat que tenim en una caixa. Hem vist que no anava bé del tot. No recollia bé les dades i no es podien consultar del tot. Prèviament hem instal·lat una nova versió millorada del programa al xip. Hi havia algun problema amb el consum de la bateria, i calia arreglar-lo. Al comprovar el nou programa no funcionava res i l'hem hagut de restituir per un altre. Fetes totes les comprovacions pertinents hem penjat la caixa. Ara cal veure com anirà...

Descarregant les dades (es pot observar que la caixa ja estava ocupada per mallerengues)

Llegint les dades, primers problemes.

Conectant amb el xip per a descarregar una nova versió del programa

La placa en qüestió del projecte e-niu (en col·laboració amb la Universitat de Vic)

Aquí teniu el resum dels fets en vídeo.

Ara toca la revisió de caixes-niu

Aquest dies abans de l'època de reproducció cal revisar les caixes-niu, arreglar-les si convé i preparar-les per a que els ocell que l'ocupin no pateixen cap accident degut a un mal manteniment. Per exemple els picots, tant el verd (Picus viridis) com el garser gran (Dendrocopos major) són uns amants de destrossar les entrades de les caixes-niu. Fan els forats més grans per on hi poden passar millor, sobretot el picot verd, i així s'hi poden ajocar la mar de bé. Aquí en teniu un exemple prou testimonial:

Fixeu-vos-hi bé, són dues caixes diferents. En el video següent es veu la revisió i manteniment d'una caixa-niu, ...allò que cal fer cada any si no volem tenir, millor dit, que tinguin els ocupants algun disgust innecessari.

Presentació del llibre Els rapinyaires nocturns de Catalunya

Ahir al vespre es va presentar a l'aula magna de la Facultat de Biologia de la UB el llibre Els rapinyaires nocturns de Catalunya. L'acte va reunir un centenar de persones de diferents àmbits, des de gent afí al món ornitològic, gent del mon empresarial, persones grans, persones de la universitat i el conjunt d'autors. A la presentació van participar el president de la ICHN, el Sr Josep Mª Ninot, com a representants de la UB van parlar els Drs. Xavier Ferrer i Joan Real, l'editor del llibre el Jordi Baucells i, com a cloenda, hi va haver l'entranyable xerrada del Dr. Iñigo Zuberogoitia. L'acte va concloure amb una foto de tot el col·lectiu d'autors que van participar en l'obra. Després vam anar a sopar en un restaurant vora la universitat, on vam poder gaudir una mica més del Dr Zuberogoitia fins passada la mitjanit.

El llibre reuneix informació, en un primer apartat, de totes les espècies de rapinyaires nocturns en forma de monografies amb informació de caire general. Un extens catàleg fotogràfic situa les espècies i aporta una informació pedagògica sobre la seva conservació, la seva gestió, els impactes als que estan sotmeses i centra al lector sobre el contingut del llibre. En un següent apartat es tracten els hàbitats per ales diferents espècies així com els impactes, recomanacions i actuacions que es poden dur a terme per a millorar la conservació d'aquest grup d'ocells. Finalment l'apartat més tècnic o més aplicat, un compendi de fitxes per a resoldre situacions concretes davant d'un impacte i minimitzar-ne els seus efectes, el que li dóna un aire més de guia tècnica al llibre. Aquest apartat no resta tancat, ans al contrari resta obert a incorporar noves situacions que es puguin donar en un futur o que encara no s'hagin qualificat. 

En fi, tot un treball col·lectiu que suposa una primera pedra. Un inici de camí cap a una millora en la conservació i gestió dels nostres rapinyaires nocturns.

Més trampeig i captures

Continuen les captures, aquest cop a La Palma d'Ebre (administrativament extrem NE de la Ribera d'Ebre, geogràficament entre les comarques de Les Garrigues i El Priorat). Per Setmana Santa (quasi coincidint amb la lluna plena!) vaig trampejar el dijous a la nit en una zona on hi tinc una caixa, en vaig captuar un amb un no res, ni cinc minuts! A més, resulta que és un autocontrol d'un ocell de l'agost del 2006 capturat al mateix lloc!!! ...Fabulós.


Aquí teniu les fotos de l'ocell,

i de l'ala corresponent.

La cara d'espantat no és casualitat, és ben bé que tenen memòria i, tot i haver passat ja uns quants anys, encara se'n recordava de mi! per això em va dedicar unes quantes "carícies" de les que encara en tinc la marca. L'edat, òbviament és d'un adult, o sigui, que l'ala és de manual de datació. Pel que fa al sexe tot i tenir una grandària de mida femenina no m'atreveixo a assegurar que sigui una femella ...essent atreta per un reclam. Cal dedicar-hi més esforç.


El dissabte vaig tornar a trampejar en un altre lloc però estava núvol i feia força vent. Tot i això es van atansar un parell de xots a tocar de la xarxa ...però no hi va haver manera de capturar-los, encara se'n riuen ara! 

Estornells jugant a la neu

Tot i fer ja quasi 3 setmanes de la nevada, ara penjo aquesta filmació que vaig poder fer durant aquest episodi meteorològic. Quan el gruix de neu ja era prou important els estornells es van posar a jugar, caminar o correr per la neu d'algunes teulades. No sé ben bé que volien fer però va durar una bona estona, no és el cas del video que dura poc temps. En qualsevol cas, es tracta d'un altre exemple de meteorologia adversa i com ho afronten els ocells, en aquest cas estornells vulgars (Sturnus vulgaris).

Aprofito per comentar també que ja fa una setmana que la neu ha desaparegut del tot dels carrers i teulades. Ara en aquestes teulades ja es pot observar a les cotxes fumades (Phoenicurus ochrorus) cantant a tota castanya!