Trampeig d'hivern

El primer intent de captura el vam fer el 7 de desembre al Ginestar (Ribera d'Ebre). En aquest cas no hi va haver sort i no es van produir captures. Aquest lloc és un dels indrets on la Sofia Rivaes havia sentit el xot mentre feia el mostreig per a l'Atles dels hivernants. Va ser posar el reclam i al cap mig minut en va contestar un i al cap de cinc minuts ja n'hi havia dos que s'estaven reclamant entre ells! No en vam sentir cap altre més que no fossin aquests dos, més que res ho dic per la seva territorialitat. Bé, la qüestió és que precisament degut en aquest posicionament l'intent de captura va ser això, un intent i prou. Fixeu-vos en el següent vídeo com és l'entorn i quina era la meteorologia del moment (...la lluna era nova).

Fixeu-vos en l'hàbitat, és molt semblant al de l'illa de Buda, arbres alts i un gran plana.


El segon trampeig va ser la nit del 22 i la matinada del 23 de desembre. Les circumstàncies meteorològiques eren força semblants a les del primer trampeig, boira i havia plogut al migdia. En canvi, la lluna era plena. L'endemà sabíem que faria vent i calia aprofitar aquesta "bonança". El cas és que vam posar el reclam en llocs on n'havíem detectat durant l'hivern de l'any passat, territoris que en diríem "segurs", però la sorpresa va ser 0 respostes! Vam estar reclamant en dos territoris. Des de les 23:40 h fins les 00:15 h en un cas, i en l'altre des de les 00:45 fins les 1:00 h, un punt on fins ara sempre havíem tingut respostes o captures, però res de res. Vam decidir deixar-ho estar, per si de cas vam decidir deixar oberta una xarxa. A les 8:00 h del matí quan ja anàvem a desmuntar la xarxa amb el Yago, vam tenir la grata sorpresa de trobar aquest xot! Es tractava d'un adult amb un 3 de múscul i un 4 de greix! Cap dels anellats l'any passat per aquestes dates tenia aquestes condicions.

Ara caldrà veure aquest dies de final d'any i gener si fem alguna altra captura i què ens trobem... (continuarà)

La captura de l'astor

El divendres per la tarda em truca el Toni Canet i em diu que uns amics l'acaben de trucar per si volem anellar un astor (Accipiter gentilis). Es tracta d'anar a la urbanització del Pinós a Seva. Diu que el va capturar un veí dins del galliner, el va trobar que s'havia menjat una gallina. Se suposa que devia portar unes hores i no sabia sortir. Pel que sabem és un costum habitual en els astors i esparvers (de fet, uns amics d'aquests mateixos ja ens havien avisat fa un parell d'anys sobre un esparver que havia entrat en un galliner a Centelles).

Fixeu-vos quin pap fa! No va patir gens de gana

Bé, el cas és que hi vam anar al vespre (per això les fotos són fosques). El tenien en una caixa on l'havien alimentat amb carn, es podia observar fàcilment com s'havia atipat amb la teca que li oferien, feia un pap com un tudó! Com que estava a les fosques va ser fàcil agafar-li les potes per poder-lo treure. Al treure'l ràpidament veiem que és una femella per les dimensions, de la mida d'un aligot! L'anella que li posem és un 8, no li va gens ampla més aviat justa! En tot moment no es va esverar ni res, va estar molt tranquil·la.

Mireu quines potes, com mig dit del Toni! El plomatge estava impecable

Respecte les dades d'anellament era una femella adulta amb ala de 340 mm, 1100 mm d'envergadura i de pes... no teníem una pesola suficient! Més de mig quilo segur que el feia.

Ala dreta, on es poden veure algunes secundàries mudades juntament amb algunes cobertores

 A les vuit del vespre l'alliberàvem, feia una nit estel·lada preludi de la glaçada de l'endemà. Al marxar va resseguir els llums del carrer per girar cap ... li vam perdre la pista just entrar a la foscor. Una estona que també va servir per seduir ambientalment als nois que ens van avisar, un d'ells no parava de dir-nos que l'havia pogut tocar, que molt "guai" això que fèiem. Un molt bona estona. Vam xal·lar de valent.

Nova web

... sobre els ocells del Níger

http://www.bromus.net/nibdab/portal.action

Ahir mateix ja la vaig twitejar. És molt recent però ja hi ha unes quantes persones que hi han penjat observacions i fotos recents. Fins ara havia estat en fase beta i ahir mateix ja la van inaaugrar oficialment per a tohom. Tot i que es recent el Joost Brouwer, una de les persones que la gestiona, ja porta recollint informació sobre l'avifauna del Níger fa molt temps (vegeu la guia Bradt sobre Níger o la pàgina de l'African Bird Club sobre Níger). Quan hi vam anar al 2007-08 li vam enviar la informació de les observacions. Ell porta un projecte sobre el falcó sagrat (Falco cherrug) hivernant a Níger. Tot i que a la pàgina apareix una foto d'estruç, si, si encara n'hi ha! La gent que porta el seguiment dels estruços són uns americans, un d'ells viu tot l'any a Niamey. Això era fins abans del cop d'estat que hi va haver ara fa aproximadament un any. Tot un món això del Níger.

jc

Alliberament de rapinyaires al Refugi de Fauna de Riber

El proppassat diumenge 12 de setembre el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, amb el Cesar Piñol com a representant, va alliberar 2 òlibes (Tyto alba), 3 mussols comuns (Athene noctua), 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 2 mussols banyuts (Asio otus). Tots ells, s'ha de dir, en un perfecte estat, de plomes, de musculatura i d'entrenament al vol. L'alliberament va ser pel matí. Tot i no ser molts, érem més de 10 persones, entre les quals hi havia 4 nens que van xalar d'allò més.

Va ser un matí amb ritme, engrescador. Ara una espècie, ara l'altra sense temps per avorrir-se, sempre gaudint de l'entorn de Riber. Primer vam alliberar les òlibes i mussols comuns a Ca l'Alió, amb el Joan Ferrer fent d'amfitrió. Després ens vam desplaçar cap al riu Sió, on vam aviar els xoriguers comuns, al cap d'un minut ja sobrevolaven els nostres caps, com si fes tota la vida que estiguessin per allà. I els darrers en deixar anar van ser els mussols banyuts.

Tots els alliberaments van ser un espectacle, esperem que sigui el primer d'una llarga sèrie. Aquí us deixo algunes de les filmacions i fotos que vam poder fer durant la jornada. Va ser tot un plaer poder-hi assistir.

Vam deixar anar les òlibes al mateix lloc on havia criat enguany una parella. El lloc com es pot apreciar, és ideal.

Aquí el Joan Ferrer avia un xoriguer comú jove de l'any, com la resta dels alliberats.

Un dels dos mussols banyuts engegats, com es pot apreciar el seu estat és immillorable. Va marxar sobrevolant els camps i es va aturar al terra. En acabat, ja li vam perdre la pista.

El Cesar ensenyant com agafar el mussol comú a l'Oriol, just abans de posar-lo en una caixa per passar el dia. Al vespre el Joan els va obrir la porta de la caixa per a que se n'anessin fora.

A la recerca del mussol pirinenc

Aquest agost vam anar amb l'Eladi Ribes per la "Bal de Chistau" al Pirineu d'Osca. A part de xalar amb aquells sempre magnífics paisatges, en dues ocasions vam anar per la nit a fer escoltes de mussol pirinenc (Aegolius funereus). Tot i saber que no era l'època adequada vam anar a provar sort a veure que podia sortir. Cap de nosaltres sabia si n'hi havia  o no, tot i que aquells boscos en feien tota la pinta de ser molt adients per a l'espècie.

La primera nit vam començar cap a les 23:00h fins a les 2:00h de la matinada. El trajecte el feiem en cotxe (visca l'outlander!). Ens aturàvem al lloc on consideràvem més o menys interessant i posàvem el cant i diversos reclams de l'espècie uns 4 minuts, si no hi havia resposta anàvem cap al següent punt d'escolta que ens semblava idoni. No sabíem com podia respondre s'aproparia molt, poc o què faria. El cas és que als primers punts d'escolta res de res, començava la petita dosi de decepció escepticisme que se sol instaurar en aquests casos. Finalment, després d'unes quantes escoltes les primeres respostes ... de gamarús (Strix aluco). Com a mínim ja no fèiem porra. En fi, si per allà rondava un gamarús no era massa probable que apareguessin altres nocturnes.

La nit i el trajecte continuaven i cada cop quedaven menys punts d'escolta i ni rastre de l'Aegolius! Que de fet era ben normal. Al darrer punt, les escoltes ja s'havien convertit en rutina, tornem a sentir el gamarús per la vora, o sigui ja només calia acabar de sentir el segon reclams i plegar. L'Eladi i la Montse mantenien una conversa d'espera per no acabar d'adormir-se del tot, el dia havia estat llarg i la nit començava a fer-se llarga i teniem un bon tros per tornar cap a Chisten. I, en aquestes, quan la son quasi podia sobre nosaltres i la nostra esperança, sentim un dels reclams característics del mussol pririnenc! No una vegada si no dues! L'Eladi va corre cap a la banda de cotxe on era jo dient, "ho és? Ho és!" "Si, si, que ho és" li responc. L'emoció va despertar-nos de cop. "Ara li hem de fer la foto!!!" Evidentment, en aquell moment, se'ns van acabar les piles dels reproductors. Tot i això, el mussol encara ens va dedicar un parell de reclams més, hi vam anar al darrera però el desconeixement dels hàbits l'espècie, la nit i l'habitat van impedir que el poguéssim localitzar i fotografiar.

El reclam és un característic "txo" curt i explosiu. El podeu sentir a la següent pàgina https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/etologia/bioacustica (aneu a baix de tot de la pàgina, on hi ha els documents adjunts, cerqueu el document reclam txo aegfun, cliqueu a "baixa" i podreu sentir la peça d'audio extreta de la col·lecció "The Bird Songs of Europe, North Africa and the Middle East" de l'Andreas Schulze i el Karl-Heinz Dingler 2007 edittion AMPLE).

La segona nit vam fer una altra pista, altre cop va ser una llarga nit però en aquest cas no hi va haver tanta sort. També vam sentir un gamarús i un suposat ramat de cabirols. Amb tot, el que ens va sobtar més va ser el silenci regnant per totes aquelles raconades de bosc tret, es clar, de les besties que nosaltres havíem destorbat.

Res, només de reviure els moments a l'escriure aquesta entrada, un ja s'imagina altre cop rondant per aquells monts de Déu, amb els pèls eriçats de l'emoció!!!

... i més Riber

El darrer dia que vam anar a Riber el Joan ferrer ens va ensenyar un ortòpter molt gran i molt característic. Es tracta del Saga pedo, un ortòpter del qual actualment es coneixen ben poques cites a Catalunya. També coneguda amb el nom de llagosta plegamans. Com que és un animal d'hàbits nocturns, segons la bibliografia, podria ser ben bé doncs una presa del xot. De totes maneres, no us feu massa il·lusions és un animal raríssim, amb unes 10-15 cites conegudes a tot Catalunya, bona part de les més recents són del propi Joan Ferrer (el podreu veure al video, porta una samarreta amb un lema reivindicatiu). La veritat jo no l'havia vist mai fins aleshores, així doncs haurem d'estar al cas ...persiundecas! Si seguiu el lligam podreu veure el programa que li van dedicar a "El Medi Ambient" de TV3.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/llagosta-plegamans-linsecte-mes-car-de-veure/video/3011190/

I aquí un altre documental

Aquest cop si, ja arriben les primeres eclosions!

La caixa-niu de referència, la històrica 6, en aquesta hem detectat ja els primers pollets de xot! Tot just estrenat el juliol, el dia 1 vam visitar les primeres caixes de dia per a veure si ja hi havia hagut alguna eclosió. Atès que el dia 26 de juny va ser lluna plena el més probable és que ja haguessin començat les eclosions, tenint en compte l'ús que sembla que fan els xots de la lluna com a calendari. Tanmateix a dia d'avui, 6 de juliol encara hi ha algunes femelles que estan covant! Ara com ara només conec un caixa amb els polls ja escapats, la 1 de Sant Marc, de les 7 caixes que hi tenim 5 estan ocupades per xot 2 amb pollets recent eclosionats i 2 encara covant.
Avui revisant les caixes d'Hostalets de Balenyà he detectat uns pelats nascuts d'un dia com a molt i una femella que encara covava.