A la recerca del mussol pirinenc

Aquest agost vam anar amb l'Eladi Ribes per la "Bal de Chistau" al Pirineu d'Osca. A part de xalar amb aquells sempre magnífics paisatges, en dues ocasions vam anar per la nit a fer escoltes de mussol pirinenc (Aegolius funereus). Tot i saber que no era l'època adequada vam anar a provar sort a veure que podia sortir. Cap de nosaltres sabia si n'hi havia  o no, tot i que aquells boscos en feien tota la pinta de ser molt adients per a l'espècie.

La primera nit vam començar cap a les 23:00h fins a les 2:00h de la matinada. El trajecte el feiem en cotxe (visca l'outlander!). Ens aturàvem al lloc on consideràvem més o menys interessant i posàvem el cant i diversos reclams de l'espècie uns 4 minuts, si no hi havia resposta anàvem cap al següent punt d'escolta que ens semblava idoni. No sabíem com podia respondre s'aproparia molt, poc o què faria. El cas és que als primers punts d'escolta res de res, començava la petita dosi de decepció escepticisme que se sol instaurar en aquests casos. Finalment, després d'unes quantes escoltes les primeres respostes ... de gamarús (Strix aluco). Com a mínim ja no fèiem porra. En fi, si per allà rondava un gamarús no era massa probable que apareguessin altres nocturnes.

La nit i el trajecte continuaven i cada cop quedaven menys punts d'escolta i ni rastre de l'Aegolius! Que de fet era ben normal. Al darrer punt, les escoltes ja s'havien convertit en rutina, tornem a sentir el gamarús per la vora, o sigui ja només calia acabar de sentir el segon reclams i plegar. L'Eladi i la Montse mantenien una conversa d'espera per no acabar d'adormir-se del tot, el dia havia estat llarg i la nit començava a fer-se llarga i teniem un bon tros per tornar cap a Chisten. I, en aquestes, quan la son quasi podia sobre nosaltres i la nostra esperança, sentim un dels reclams característics del mussol pririnenc! No una vegada si no dues! L'Eladi va corre cap a la banda de cotxe on era jo dient, "ho és? Ho és!" "Si, si, que ho és" li responc. L'emoció va despertar-nos de cop. "Ara li hem de fer la foto!!!" Evidentment, en aquell moment, se'ns van acabar les piles dels reproductors. Tot i això, el mussol encara ens va dedicar un parell de reclams més, hi vam anar al darrera però el desconeixement dels hàbits l'espècie, la nit i l'habitat van impedir que el poguéssim localitzar i fotografiar.

El reclam és un característic "txo" curt i explosiu. El podeu sentir a la següent pàgina https://sites.google.com/site/collectiulaxuta/etologia/bioacustica (aneu a baix de tot de la pàgina, on hi ha els documents adjunts, cerqueu el document reclam txo aegfun, cliqueu a "baixa" i podreu sentir la peça d'audio extreta de la col·lecció "The Bird Songs of Europe, North Africa and the Middle East" de l'Andreas Schulze i el Karl-Heinz Dingler 2007 edittion AMPLE).

La segona nit vam fer una altra pista, altre cop va ser una llarga nit però en aquest cas no hi va haver tanta sort. També vam sentir un gamarús i un suposat ramat de cabirols. Amb tot, el que ens va sobtar més va ser el silenci regnant per totes aquelles raconades de bosc tret, es clar, de les besties que nosaltres havíem destorbat.

Res, només de reviure els moments a l'escriure aquesta entrada, un ja s'imagina altre cop rondant per aquells monts de Déu, amb els pèls eriçats de l'emoció!!!

... i més Riber

El darrer dia que vam anar a Riber el Joan ferrer ens va ensenyar un ortòpter molt gran i molt característic. Es tracta del Saga pedo, un ortòpter del qual actualment es coneixen ben poques cites a Catalunya. També coneguda amb el nom de llagosta plegamans. Com que és un animal d'hàbits nocturns, segons la bibliografia, podria ser ben bé doncs una presa del xot. De totes maneres, no us feu massa il·lusions és un animal raríssim, amb unes 10-15 cites conegudes a tot Catalunya, bona part de les més recents són del propi Joan Ferrer (el podreu veure al video, porta una samarreta amb un lema reivindicatiu). La veritat jo no l'havia vist mai fins aleshores, així doncs haurem d'estar al cas ...persiundecas! Si seguiu el lligam podreu veure el programa que li van dedicar a "El Medi Ambient" de TV3.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/llagosta-plegamans-linsecte-mes-car-de-veure/video/3011190/

I aquí un altre documental

Aquest cop si, ja arriben les primeres eclosions!

La caixa-niu de referència, la històrica 6, en aquesta hem detectat ja els primers pollets de xot! Tot just estrenat el juliol, el dia 1 vam visitar les primeres caixes de dia per a veure si ja hi havia hagut alguna eclosió. Atès que el dia 26 de juny va ser lluna plena el més probable és que ja haguessin començat les eclosions, tenint en compte l'ús que sembla que fan els xots de la lluna com a calendari. Tanmateix a dia d'avui, 6 de juliol encara hi ha algunes femelles que estan covant! Ara com ara només conec un caixa amb els polls ja escapats, la 1 de Sant Marc, de les 7 caixes que hi tenim 5 estan ocupades per xot 2 amb pollets recent eclosionats i 2 encara covant.
Avui revisant les caixes d'Hostalets de Balenyà he detectat uns pelats nascuts d'un dia com a molt i una femella que encara covava.

...Riber

El 27/06/10 vam anar a visitar les caixes d'aqueix lloc tant espaterrant dels Plans de Sió, a la Segarra. En concret, vam anar al poblet de Riber amb la Montse, el Joan Ferrer i alguns guardes forestals i família, com deiea, a revisar les caixes per xot. Això en principi, perquè només arribar el Joan ens comenta per anellar uns polls d'òliba (Tyto alba) a casa seva, ca l'Alió, una d'aquestes cases monumentals, emblemàtiques, fascinadores, històriques i centenàries (mil·lenària segons el Joan) dels Plans de Sió.

Recordeu estem a la Segarra. Resulta que ens esperava una altra sorpresa, un caixa per a xoriguers (Falco tinunculus) que havien ocupat aquest any també l'havíem de revisar. Abans d'anellar els polls d'òliba mirem si hi havia algun poll de xoriguer .... i trobem que estava buida, amb preses fresques d'aquell mateix dia, o sigui que s'havien escapat feia ben poc, quasi els atrapem! Quan anem cap a les òlibes veiem un ocell volant al fons de les golfes, a l'apropar-nos ...un xoriguer! Un dels polls que s'havia escapat, per comptes de sortir a fora de la casa es va colar cap a les golfes. Us podeu imaginar, tots els que érem a capturar el juvenil de xoriguer.

A la tarda, mentre continuàvem revisant caixes de xot, als peus d'un freixe trobem unes esplomissades ...de juvenil de xoriguer! Segons sembla el causant hauria estat un gat (o un altre mamífer diürn?).

El Joan em comentava de manera contradictòria, sense adonar-se'n, per una banda que veia bastant malmés l'espai segarrenc on ens trobàvem, mentre que per altra em deia que al bosc de ribera hi niava l'aligot comú (Buteo buteo), on l'any passat ho havia fet l'astor (Accipiter gentilis) a casa seva ho feia l'òliba i el xoriguer comú i en un arbre del seu hort hi havia una parella de xots ocupant una caixa-niu. Després pensant sobre el que va dir dius, si en uns 300 m2 hi ha tal riquesa de rapinyaires déu ser que la cosa no està tant malament. Cal recordar que precisament són els depredadors de dalt de la piràmide tròfica qui la mantenen i l'organitzen. A més, no sé si també hi ronda un milà negre (Milvus migrans) per la zona. Per acabar de confirmar un bon estat de conservació de l'indret, cal veure si hi ha gaires espècies depredadores oportunistes com les garses (Pica pica) voltant per allà.

Després de revisar les robustes caixes només en vam trobar 2 d'ocupades per xot, encara estaven covant. Igual com al meandre de Flix (Ribera d'Ebre), també dues caixes ocupades i encara adults covant, tal com vam observar amb el Joan Bernal un parell de dies abans. Per tant, es confirma que enguany arreu de Catalunya les postes van ser tardanes com a conseqüència de les pluges (http://www.telefonica.net/web2/pereespinet/Dades-Meteo/Pluja-Taradell-2010.htm). El normal per aquestes dates seria eclosions i quasi algun envol!

L'altra cara de les nocturnes

L'altre dia vam anar a la masia Camadoca, a Santa Maria de Merlès (Lluçanès). Va ser una visita molt profitosa, com sempre. Es tracta d'un centre de cria de fauna i educació ambiental declarat nucli zoològic per la Generalitat de Catalunya cuidat amb tot el "carinyo" per la Núria i l'Oriol. Vegeu més informació a: http://www.berguedaturisme.com/Informacion.aspx
http://www.regio7.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040800_26_26835__Comarques-Merles-acollira-centre-ambiental-sobre-fauna-autoctona-lleres-Llobregat

Bé, doncs, de fet la nostra visita era per poder revisar alguns dels rapinyaires nocturns que cuiden. Vam poder fer algunes fotos. Els ocells estan en molt bones condicions i molt ben cuidats. Nosaltres que estem acostumats a veure rapinyaires nocturns en llibertat i veure aquests ocells fruit de col·lisions, ferides d'arma, diversos traumatistes ens va impactar, a mi personalment em va fer reflexionar. Tots aquests ocells procedeixen de centres de recuperació de fauna, l'altra cara del món conservacionista sovint oblidada, la que no veiem. Us penjo algunes de les fotos per a que hi reflexioneu.

Aparentment un mussol comú (Athene noctua) ben normal i corrent, amb bon aspecte.

Si ens hi fixem bé veiem com el bec està mal format, l'iris de l'ull esquerra (a la foto part dreta) està trencat. D'altres presenten altres lesions com ara ales trencades que s'han quedat mal soldades i ja no poden volar, etc.

O com aquest mussol banyut (Asio otus)

d'aspecte impecable però que si us hi fixeu no és que tingui l'ull aclucat si no que no té ull! El va perdre arrel d'una col·lisió amb un cotxe. Moltes vegades anem en cotxe i quasi enxampem algun ocell, pel retrovisor pot ser arribem a veure que continua volant i com a molt pensem instantàniament que ha estat un "copet de no res" i que se n'ha sortit. Si veiéssim aquell ocell un setmana després potser trobaríem un com aquests mussol banyut o semblant. La propera vegada aturem-nos i assegurem-nos que no li hagi passat res. Segur que encara podem fer qualque cosa més.

D'altra banda, destacar el fet de poder manipular alguns ocells ens va permetre aprofondir en aspectes que habitualment no tractem, com ara el sexat del mussol banyut.

Aquesta àlula correspon a la d'una femella. El marge extern de la ploma més gran té 4 barres fosques mínim i el marge marró blanquinós. En el cas del mascle com a molt presenta 3 barres fosques i el marge és blanc. Aquest és el tret més fàcilment identificable i alhora definitori de cara al sexat. També n'hi ha d'altres, però amb matisos de colors cosa que els fa poc vàlids com a distintius, si com a complementaris.

En definitiva Camadoca un lloc per anar visitant.

La darrera captura pre-nupcial

El dijous 08/06 vam finalitzar el trampeig pre-nupcial. Vam anar amb el Toni Canet i un parell de profes de l'institut a capturar el darrer xot al turó testimoni de Sant Marc (Calldetenes-Santa Eugènia de Berga). Una mica més i s'escapa de la xarxa, però al final vam capturar un mascle adult (vegeu les fotos al davall).

A destacar, si us fixeu amb l'ull dret (recordeu l'ull dret del xot a la foto cau a la banda esquerra) li podreu arribar a veure una taca negra a l'iris (lesió ocular? indicador d'alguna altra lesió corporal, tal com quan es va descobrir la iridologia?).
Allà a la vora hi ha una caixa que vam destorbar, en va sortir la femella que covava, però avui 04/07 hem comprovat com el destorb no va ser greu i la posta no es va veure afectada.
I així va ser com vam acabar les captures durant el període pre-reproductor.

A ritme de rècord!

Es clar, si l'anterior trampeig n'havíem capturat 2, al següent en tocaven 3! Sí, si! Ahir (5/6/10) amb la Montse vam anar a Malla i vam capturar 3 femelles de xot en només 12 minuts i de manera simultània! (de fet són 9 minuts, però entre que esperàvem a veure si els tornàvem a sentir o no...). Fins ara, mai havíem capturat tants xots en tant poc temps. Segur que hi té a veure el nou reclam que fem servir (gràcies Yago!).

Vam posar el reclam a les 22:46 h i a les 22:59 h  vam visitar la xarxa, sense bosses on posar els ocells. Pensàvem que com a molt hi trobaríem un xot (havíem posat el reclam prèviament a muntar la xarxa per veure quina resposta teníem i només havia contestat un xot a la llunyania), res més lluny de la realitat. Hi havia 3 xots, no teníem bosses i estaven molt esverats, es podien escapar d'un moment a l'altre! Semblava una xarxa en una campanya de migració. Tots, més ben dit, totes estaven molt juntes a la xarxa i calia anar en compte. Com ja heu endevinat es tractava de 3 femelles adultes. Aquí les teniu:

Totes 3 força rogenques i ... agressives, les dues primeres més que no pas la tercera. El sexat es per biometria, però en el cas de la del mig portava una ou a l'abdomen! O sigui que encara no devia haver acabat la posta. Si fem comptes, ens en anem a principi de juliol quan hi hauran les eclosions, és a dir, "anem un mica tardans".