Ahir al vespre es va presentar a l'aula magna de la Facultat de Biologia de la UB el llibre Els rapinyaires nocturns de Catalunya. L'acte va reunir un centenar de persones de diferents àmbits, des de gent afí al món ornitològic, gent del mon empresarial, persones grans, persones de la universitat i el conjunt d'autors. A la presentació van participar el president de la ICHN, el Sr Josep Mª Ninot, com a representants de la UB van parlar els Drs. Xavier Ferrer i Joan Real, l'editor del llibre el Jordi Baucells i, com a cloenda, hi va haver l'entranyable xerrada del Dr. Iñigo Zuberogoitia. L'acte va concloure amb una foto de tot el col·lectiu d'autors que van participar en l'obra. Després vam anar a sopar en un restaurant vora la universitat, on vam poder gaudir una mica més del Dr Zuberogoitia fins passada la mitjanit.
El llibre reuneix informació, en un primer apartat, de totes les espècies de rapinyaires nocturns en forma de monografies amb informació de caire general. Un extens catàleg fotogràfic situa les espècies i aporta una informació pedagògica sobre la seva conservació, la seva gestió, els impactes als que estan sotmeses i centra al lector sobre el contingut del llibre. En un següent apartat es tracten els hàbitats per ales diferents espècies així com els impactes, recomanacions i actuacions que es poden dur a terme per a millorar la conservació d'aquest grup d'ocells. Finalment l'apartat més tècnic o més aplicat, un compendi de fitxes per a resoldre situacions concretes davant d'un impacte i minimitzar-ne els seus efectes, el que li dóna un aire més de guia tècnica al llibre. Aquest apartat no resta tancat, ans al contrari resta obert a incorporar noves situacions que es puguin donar en un futur o que encara no s'hagin qualificat.
En fi, tot un treball col·lectiu que suposa una primera pedra. Un inici de camí cap a una millora en la conservació i gestió dels nostres rapinyaires nocturns.
Continuen les captures, aquest cop a La Palma d'Ebre (administrativament extrem NE de la Ribera d'Ebre, geogràficament entre les comarques de Les Garrigues i El Priorat). Per Setmana Santa (quasi coincidint amb la lluna plena!) vaig trampejar el dijous a la nit en una zona on hi tinc una caixa, en vaig captuar un amb un no res, ni cinc minuts! A més, resulta que és un autocontrol d'un ocell de l'agost del 2006 capturat al mateix lloc!!! ...Fabulós. Aquí teniu les fotos de l'ocell,
i de l'ala corresponent.
La cara d'espantat no és casualitat, és ben bé que tenen memòria i, tot i haver passat ja uns quants anys, encara se'n recordava de mi! per això em va dedicar unes quantes "carícies" de les que encara en tinc la marca. L'edat, òbviament és d'un adult, o sigui, que l'ala és de manual de datació. Pel que fa al sexe tot i tenir una grandària de mida femenina no m'atreveixo a assegurar que sigui una femella ...essent atreta per un reclam. Cal dedicar-hi més esforç. El dissabte vaig tornar a trampejar en un altre lloc però estava núvol i feia força vent. Tot i això es van atansar un parell de xots a tocar de la xarxa ...però no hi va haver manera de capturar-los, encara se'n riuen ara!
Tot i fer ja quasi 3 setmanes de la nevada, ara penjo aquesta filmació que vaig poder fer durant aquest episodi meteorològic. Quan el gruix de neu ja era prou important els estornells es van posar a jugar, caminar o correr per la neu d'algunes teulades. No sé ben bé que volien fer però va durar una bona estona, no és el cas del video que dura poc temps. En qualsevol cas, es tracta d'un altre exemple de meteorologia adversa i com ho afronten els ocells, en aquest cas estornells vulgars (Sturnus vulgaris).
Aprofito per comentar també que ja fa una setmana que la neu ha desaparegut del tot dels carrers i teulades. Ara en aquestes teulades ja es pot observar a les cotxes fumades (Phoenicurus ochrorus) cantant a tota castanya!
Ahir a la nit amb el Pep Prat vam capturar el primer xot de l'any!!!! Es tracta d'un mascle adult preciós que estava cantant a la zona del Vivet, a Taradell. És de les captures més primerenques que tenim de xot. Tot i que ja se n'havia vist i sentit per altres indrets d'interior de Catalunya. Aquí en teniu les fotos:
Com podeu veure és un xot molt blanc de cara i més aviat de fase grisa.
L'ala és d'un exemplar adult (edat EURING 6) de llibre! De fet, tot el plomatge d'aquest ocell era de llibre (a baix es pot veure la cua). Un plomatge amb un tacte molt suau i molt ben fet.... una delícia d'ocell.
Doncs si, tot i els imponderables meteorològics, finalment, aquest passat divendres (26/2), vam poder trampejar a Buda. El Gerard, el Carles, la Karine, el Yago i jo mateix, cap a les deu del vespre vam començar a trampejar xots.
Vam capturar 3 xots. Tots ells ja estaven anellats prèviament a l'estiu o a la tardor a Buda mateix. 2 d'aquests també els haviem capturat a principis de gener a la mateixa xarxa! El tercer no l'haviem capturat en cap moment durant la hivernada. O sigui, que a més d'una petita població hivernant sembla que són territorials.
També cal dir que el trampeig es va fer amb lluna plena i la resposta dels xots va semblar ser molt més enèrgica que quan ho vam fer amb lluna nova. L'arribada ja ho anunciava, n'estaven cantant un mínim de dos! ... Tot i que quan vam posar el reclam no en va contestar cap, ... però si que van caure!
Aquí teniu el xot en qüestió capturat
amb l'ala corresponent
Es tracta d'una femella adulta.
Finalment, unes ràpides conclusions d'aquest seguiment de la hivernada a l'illa de Buda:
Més o menys, podem establir un mínim de població hivernant de 6 individus (si més no per la zona de trampeig, cal recordar que mitjançant les escoltes el nombre detectat era força inferior, de l'ordre de només el 50%), autòctons i molt territorials (també a l'hivern). La muda de les plomes de vol la realitzen just al començar l'hivern o cap al desembre és el que ens falta acabar d'esbrinar. Predominant els mascles (4) sobre les femelles (2) ... o no 3/3 (si al final el 4130474 és una femella. Pel que fa a les edats, 3 dels 4 mascles possibles són primers hiverns (euring 5) i un de segon hivern (euring 7) i les femelles totes elles adultes (euring 6). Crec que són uns resultats força interessants, i més tenint en compte que es tracta d'un lloc d'hivernada regular!
Agrair al Parc Natural del Delta de l'Ebre per les facilitats donades tant en el tema de l'allotjament com en el del trampeig.
El cap de setmana passat vam anar a trampejar a Buda, l'Eladi Ribes, el Yago Brugnoli, el Carles (un noi que comença ara amb l'anellament), son pare i jo mateix. Vam col·locar un parell de xarxes i un parell de reclams. No feia massa vent per al trampeig, si més no fins a mitjanit. Vam trampejar aproximadament una hora i mitja. Només vam sentir 2-3 xots però cap captura. Estaven molt quiets, res a veure amb l'activitat mostrada a principis de gener.
El dissabte a la nit van dir que faria més vent i ho vam deixar estar per al cap de setmana del 26 al 28 de febrer. O sigui, si algú es vol apuntar hi tornarem altre cop aquest cap de setmana que ve. El trampeig serà divendres i dissabte per la nit i diumenge pel matí de tornada. És la darrera oportunitat de trampejar xots hivernants. A veure si aquesta vegada hi ha sort.
Normalment no parlo de temes d'aquests en el bloc de la xuta, però aquesta vegada no me'n puc estar. i sobretot després d'haver vist les següents imatges.
A part dels sentiments remoguts aquests dies per la Ribera d'Ebre, més en concret al poble d'Ascó. Sentiments que recorden aquells anys 70 i principis dels 80 del moviment antinuclear "Nuclear, no gràcies". Val la pena dir que els temps han canviat i ara les decisions ja no vénen imposades per l'autoritat administrativa omnipotent d'un aleshores, ja llunyà?
Primera qüestió, l'organització territorial i la distribució dels residus ... amb recursos. Per una banda dir que es tracta d'un model colonial, en el sentit de les antigues colònies industrials, que ja pateixen fa més de cent anys, precisament aquestes terres ebrenques. Aquests models es basen en un creixement sobtat de recursos, de capital invertit, de nivell de vida, etc. Una altra cosa és que duguin a terme un desenvolupament, és a dir, que s'hi generi un teixit socioeconòmic, industrial, tecnològic, científic, cultural, etc capaç de ser autosuficient, no dependent com el model que hi ha instaurat actualment per aquestes terres. De fet, una cosa és el que volen fer i l'altra és el que acaben fent o esdevenint, encara que sigui amb tota la bona intenció del món.
Per altra banda, no pot ser que estigui a les mans d'un grup reduït i "privilegiat", en termes històrics, el fet de poder decidir sobre el futur d'un municipi, part d'una entitat territorial, a qui hipotecarà per "sempre", en termes històrics. L'afectació d'aquesta decisió és prou amplia territorialment parlant, ja es van fer malament les coses al seu temps, però ara potser es pot evitar. Crec que és una decisió que s'ha de consensuar amb els municipis tant de la comarca i com de comarques les veïnes.
En segon terme, la mobilització social continua seguint el model de reivindicació, de grup pressió, d'opinió pública social. Fa poc no hem vist una altra sortida? També en el tema de la mobilització social, si em refereixo a la consulta popular sobre la independència de Catalunya. No afecta a tot un territori? No es tracta de decidir per a un futur sobre el nostre territori, les nostres relacions amb els veïns. Aquest crec que és el model a seguir, quant a decidir sobre el nostre futur, la consulta popular. Quan l'afectació territorial, històrica i social és de magnituds considerables, com és el cas, facin el favor! Demanins-ho a nosaltres, el poble. Tot i que ja no som aquell poble acostumat a dir amen a tot, exigim respecte i, per tant, que se'ns tingui en compte. Vostès els polítics ja decideixen en determinades situacions, però en ple segle XXI, vagin-se acostumant a deixar-nos decidir per nosaltres mateixos. Això de ser un poble sense veu ni vot, per sort, era fa molts anys.
Finalment, entenc que en aquest intent a la desesperada, o fugida endavant,digueu-li com vulgueu, de la casa de la vila d'Ascó, en realitat, el que s'hi amaga és una altra qüestió de fons: el model socioeconòmic instaurat en aquestes terres, ja caduc, encara de l'estil del segle XIX en un segle XXI ja madurat a base de crisi. Si el que pretenien fer el senyor batlle i equip de govern era cridar l'atenció, felcitats! Ho han aconseguit. I si així, a part de cridar l'atenció, suposa un repensar el model que es vol per a aquestes terres, endavant! ,Ara que som el centre d'atenció és el moment d'exigir dignitat per aquest territori, compromisos en ferm, d'una manera reflexionada per a que realment no s'hagin d'abandonar aquestes terres.
Lo riu és vida, la terra i la seva gent també, no els falteu al respecte menystenint-los, penseu-hi! Volem decidir sobre nosaltres mateixos en aquesta i altres qüestions amb un grau d'afectació important sobre la nostra vida i la de les futures generacions. Si us plau, escolteu la veu del poble amb els referèndums populars!
